Mirar al meu voltant i tractar de donar forma escrita a determinats fets, amors o ràbies són raons dels meus dies. Una altra: la relació amb la gent que em transmet ganes de viure i m'ensenya coses. Només m'interessa allò que m'emociona. De vegades, les emocions són colps de puny a la boca de l'estómac, i em confonen. Aleshores no escric. Aleshores camine i em fixe en el transcurs impertorbable de la natura. Normalment, tot es recompon, tard o d’hora. El desig i el riure immunitzen contra quasi tot.

diumenge, 13 de gener de 2013

PER COMENÇAR, DESCÀRREC

Astorada pel ritme vertiginós de les xarxes socials; perplexa amb el seu caràcter perversament fungible, superficial cultura i esforç del vist-i-no-vist..., inaugure aquest espai. No un bloc, sinó un bloquet, que anirà fent-se a mesura que jo vaja ensenyant-me com. Les expansions mentals i les verbals, les reserve per al Burribloc, el bloc de Burrera Comprimida SA, mentre el seu consell de redacció m'ho continue consentint.

En aquest PASSA LA VIDA, que és un títol sota el qual he anat acumulant, des de l'any 1993, paperets, reflexions, esbossos i gargots diversos..., sota aquest nom, dic, intentaré que allò que podria circular per facebook com una exhalació, trobe ací un recer, i una possibilitat d'arxivar-se, imatges i text a manera de complement recíproc. Twitter, de moment, el reserve per a assumptes col·lectius i professionals. Què podria fer jo amb 140 caràcters, pobreta de mi! Però si un haiku que és l'estrofa més escarransida entre totes les estrofes de què podem tirar mà els poetesja en té, aproximadament, 50!




Baden els dies
la rosa. Però l'ombra
ja no es marceix.

desembre de 2012 





11 comentaris:

  1. Benvinguada al club dels blogadictes. Et seguiré!

    ResponElimina
  2. Benvinguda siga la vida passatgera i passejadora! T'enllace a can Viatger per seguir-te de prop.

    ResponElimina
  3. Enhorabona per decidir-te a ser bloguera. Ja he vist la foto de la portada amb què encapçales el blog. Un dia ben fred.

    ResponElimina
  4. Així et seguiré també virtualment.

    ResponElimina
  5. Des de la Vall d'Albaida, et seguim les passes!
    Almu, Jordi.

    ResponElimina
  6. Un bloc que es presenta prometedor de bellesa i de vitalitat. M'agradarà llegir-te.

    ResponElimina
  7. N'aprendré. Apa a veure que és tot això d'un blog..... Aquest segur que ve ple de garanties. Eduard

    ResponElimina
  8. Que passe la vida i que ens deixe alguna cosa per compartir. T'enllace al Lletra Nua.

    ResponElimina
  9. Després dels nou comentaris anteriors, tots ells provinents de persones potents i entusiastes, considerem que la dama del Grau, Maria Josep Escrivà, hauria d'eixir a saludar.

    ResponElimina
  10. Ja està! Disculpeu. Us havia llegit puntualment, d'un en un, i us havia dedicat, també d'un en un (i d'una en una, segons casos) un pensament agraït i somrient. Però resulta que havia d'atendre un assumpte urgent que m'absorbia la poca inspiració que ja, per norma general, tinc.

    Maedeusenyor!, açò no és un començament; açò és una festa! Ara que us veig per ací, tanta gent "potent i entusiasta", com diu la sàvia veu de BC..., hauré de fer-ho mitjanament bé! Sempre he dit que la meua gran sort és el meu patrimoni d'amistats, i m'hi reafirme. Gràcies pel vostre suport, de bona veritat. Que tothom sàpia que les enllaçamentes als vostres blocs (qui en tinga) són, o aniran sent, recíproques.

    La foto de la capçalera, de les agulles gelades del pi, és, efectivament, coneguda per Mercè Lloret, perquè el pi és un habitant de la seua contornada, a la vall de Cofrents. El vam fotografiar l'últim matí de l'any passat, així de fred i de preciós.

    En fi, si voleu, seguim compartint complicitats.

    Què...?: es consideren així ben saludats (i saludades)?, benvolguda corporació burrerocomprimida...?

    ResponElimina

HISTORIAL RECENT DE PASSA LA VIDA


Fa un temps, l'amic i company de devocions poètiques, Ricard Garcia, va publicar al seu preciós Cupressus sempervirens una entrada que duia per títol «Res no és, tot passa...». I arran d'ella, i d'una imatge suggeridora que la il·lustrava, d'uns cards on s'havien quedat enganxades petites restes de llana que delataven el pas d'animals, hi vaig escriure un comentari, que, amb alguna modificació introduïda ara, deia més o menys això: RESIDUS: «Allò que queda enganxat en aquests cards (potser la llana d'unes ovelles passatgeres...?) és la prova que, alhora que el temps passa, hi deixa... més »

1.000 raons per estimar-los: 'Ací s'acaba tot', de Josep Piera


Maria Josep Escrivà a Passa la vida - 1 de novembre de 2017


Fa molts, molts anys, que dura aquesta estima. Diria que des del principi dels temps. Des del meu principi. Des del principi mateix del temps en què vaig començar a festejar amb les paraules, amb la poesia. Aleshores —diguem-ne al voltant dels anys 90, 91, 92...— Josep Piera ja era, des del País Valencià, des de la Safor seua i nostra, un escriptor de referència per a les lletres catalanes. I es va convertir també —primer que cap altre en català, diria jo— en *el meu *escriptor de referència. Motiu suficient per a tenir 1.000, i més de mil, raons per estimar-lo. *Josep Piera, en u... més »

Viatge, metàfora i revolució. A partir de 'Viatjar descansa', de Carles Mulet

Maria Josep Escrivà a Passa la vida - 8 d'octubre de 2017

La metàfora del viatge és inesgotable, il·limitada, tot i que, si acudim a l'etimologia de la paraula, podria semblar que, afirmant això, incórrec en una contradicció flagrant, ja que el *viaticum* (derivat de *via*) és allò que hom fa servir durant el camí. I, per definició, allò de què hom ha de menester mentre es desplaça, el bagatge amb què ens aprovisionem durant el viatge, és finit i, tard o d'hora, perible. *Fotografia —com les dues següents— de Natxo Francés, de la sèrie «L'home que camina». * Jo tenia intenció de fer servir aquesta entrada, quan pertocava, per donar la b... més »

#Això, és a dir, #Sí, és a dir #Ambelpoblecatalà

Maria Josep Escrivà a Passa la vida - 16 de setembre de 2017

Enllaceu la campanya institucional al vostre blog fins al dia de la votació. Gràcies per la llibertat i per la vida que ens regala poder escollir que és el millor. Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap Enllaceu la campanya institucional al vostre blog fins al dia de la votació. Gràcies per la llibertat i per la vida que ens regala poder escollir que és el millor. Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap Jordi Solà Coll ens convida a enllaçar als nostres blogs la campanya institucional sobre el referèndum català d'autodeterminació. Fet. Quin motiu ens ho podria impedir? Enllace... més »

«Semàfors». Un relat per acomiadar l'estiu

Maria Josep Escrivà a Passa la vida - 1 de setembre de 2017

M’he embadalit, afectada encara, probablement, pels efectes de la becaina. El carrer, en aquelles hores ensopides de les vesprades d’estiu, se’m fa estrany. He entrat com un autòmat al cotxe rescalfat. He premut l’accelerador i m’he deixat dur pel flux automobilístic de l’avinguda Blasco Ibáñez. «Per la porta de casa passa un riu...», un riu motoritzat, no cal dir. Em devia fixar en el vestit cenyit al cos de la conductora que tenia a la meua esquerra, en el bronzejat que lluïa en totes les zones del cos que no cobria la tela, en els cabells estovats amunt sense cap mena de discre... més »