Astorada pel ritme vertiginós de les xarxes socials; perplexa amb el
seu caràcter perversament fungible, superficial —cultura i esforç del
vist-i-no-vist...—, inaugure aquest espai. No un bloc, sinó un bloquet,
que anirà fent-se a mesura que jo vaja ensenyant-me com. Les expansions
mentals i les verbals, les reserve per al Burribloc, el bloc de Burrera Comprimida SA, mentre el seu consell de redacció m'ho continue consentint.
En aquest PASSA LA VIDA,
que és un títol sota el qual he anat acumulant, des de l'any 1993,
paperets, reflexions, esbossos i gargots diversos..., sota aquest nom,
dic, intentaré que allò que podria circular per facebook com una
exhalació, trobe ací un recer, i una possibilitat d'arxivar-se, imatges i
text a manera de complement recíproc. Twitter, de moment, el reserve
per a assumptes col·lectius i professionals. Què podria fer jo amb 140
caràcters, pobreta de mi! Però si un haiku —que és l'estrofa més
escarransida entre totes les estrofes de què podem tirar mà els poetes— ja en té, aproximadament, 50!
Baden els dies
la rosa. Però l'ombra
ja no es marceix.
la rosa. Però l'ombra
ja no es marceix.
desembre de 2012
Benvinguada al club dels blogadictes. Et seguiré!
ResponEliminaBenvinguda siga la vida passatgera i passejadora! T'enllace a can Viatger per seguir-te de prop.
ResponEliminaEnhorabona per decidir-te a ser bloguera. Ja he vist la foto de la portada amb què encapçales el blog. Un dia ben fred.
ResponEliminaAixí et seguiré també virtualment.
ResponEliminaDes de la Vall d'Albaida, et seguim les passes!
ResponEliminaAlmu, Jordi.
Que tingues una bona aventura...
ResponEliminaUn bloc que es presenta prometedor de bellesa i de vitalitat. M'agradarà llegir-te.
ResponEliminaN'aprendré. Apa a veure que és tot això d'un blog..... Aquest segur que ve ple de garanties. Eduard
ResponEliminaQue passe la vida i que ens deixe alguna cosa per compartir. T'enllace al Lletra Nua.
ResponEliminaDesprés dels nou comentaris anteriors, tots ells provinents de persones potents i entusiastes, considerem que la dama del Grau, Maria Josep Escrivà, hauria d'eixir a saludar.
ResponEliminaJa està! Disculpeu. Us havia llegit puntualment, d'un en un, i us havia dedicat, també d'un en un (i d'una en una, segons casos) un pensament agraït i somrient. Però resulta que havia d'atendre un assumpte urgent que m'absorbia la poca inspiració que ja, per norma general, tinc.
ResponEliminaMaedeusenyor!, açò no és un començament; açò és una festa! Ara que us veig per ací, tanta gent "potent i entusiasta", com diu la sàvia veu de BC..., hauré de fer-ho mitjanament bé! Sempre he dit que la meua gran sort és el meu patrimoni d'amistats, i m'hi reafirme. Gràcies pel vostre suport, de bona veritat. Que tothom sàpia que les enllaçamentes als vostres blocs (qui en tinga) són, o aniran sent, recíproques.
La foto de la capçalera, de les agulles gelades del pi, és, efectivament, coneguda per Mercè Lloret, perquè el pi és un habitant de la seua contornada, a la vall de Cofrents. El vam fotografiar l'últim matí de l'any passat, així de fred i de preciós.
En fi, si voleu, seguim compartint complicitats.
Què...?: es consideren així ben saludats (i saludades)?, benvolguda corporació burrerocomprimida...?