Escriu Xavier Farré a L'auditori de Görlitz: «La poesia no em donava alleujament, em donava reflexió, m'incitava a pensar; l'alleujament era l'instant de la trobada amb el llenguatge” (el poeta i traductor, especialista en literatura polonesa, amb vint-i-pocs anys, hi planyia la mort del pare).
No és aquesta l'aspiració de Marc Granell en escriure Mastaba?
I com de dur és dur
aquest buit ja perenne, intolerable,
aquest no-res que em feu i m’acompanya
guarint-me encara amb dolça amor
cada ferida.
Marc Granell: Mastaba, Bromera, 2025
N'he fet la meua lectura, en forma de ressenya, que s'ha publicat al núm. 103 de la revista Caràcters i que, si us ve de gust, podeu llegir completa punxant ací.
«Mastaba és el retorn més íntim de Marc Granell, un recull de poemes breus i profundament personals que exploren, amb cruesa i bellesa, els temes centrals de la seua obra: la mort, l’existència i la reivindicació social», diu la sinopsi si accediu al llibre des de la pàgina web de Bromera.
