No vaig enlloc: camine. Bon any 2026

Adore l'hivern. Però el text de felicitació d'Any Nou d'enguany recrea un passeig de primavera pletòrica. En concret, en vaig prendre les primeres notes un dia d'abril que feia la ruta que puja fins al Passet de Benirrama, a la Vall de Gallinera. Quin privilegi, aquesta bellesa que tenim tan a l'abast!

L'amiga i fotògrafa de Reus, Meritxell Perpinyà Masip, m'ha cedit la fotografia d'aquesta flor de color mareperla —que, per a la meua sorpresa, resulta que correspon a la d'un all silvestre—, per acompanyar el poema. Que important és saber mirar atentament, en l'art i en la vida.

 

 Fotografia de Meritxell Perpinyà Masip. 
Ací la seua pàgina web, des d'on podeu conèixer millor els seus treballs.

No vaig enlloc: camine

 

Estesa de tessel·les blaves, la formidable florida de la borratja. Al cel brunzen les alzines. Pomells de mareperla als cirerers. La llibertat és caminar amb la llum que camina devers ponent. I acompanyar-la. Escalar la senda fins a l’empiri del silenci. Escoltar el bram d’un ase en zel que retrona entre els cingles. I discórrer amb el rierol rialler que brolla de les penyes. Voler-se esbatanar com les corol·les que són balises als camins. Ser desig en flor. Gemma solar, mareperla, als cirerers. 

 

Amb la imatge i el text, el company Joan Olaso Garcia ha donat forma de tarja als meus bons desitjos per a l'any 2026, que vull compartir amb vosaltres, és clar. 

 

 

Salut i bones festes! I gràcies per acompanyar-me, també, pels camins de la poesia.