Mirar al meu voltant i tractar de donar forma escrita a determinats fets, amors o ràbies són raons dels meus dies. Una altra: la relació amb la gent que em transmet ganes de viure i m'ensenya coses. Només m'interessa allò que m'emociona. De vegades, les emocions són colps de puny a la boca de l'estómac, i em confonen. Aleshores no escric. Aleshores camine i em fixe en el transcurs impertorbable de la natura. Normalment, tot es recompon, tard o d’hora. El desig i el riure immunitzen contra quasi tot.

dilluns, 27 de desembre de 2021

#AcíPoesia: Forat, de Laura López Granell

Havia llegit Coratge, el llibre de Laura López Granell de més recent publicació (Godall, 2020) i ja m'havia agradat. I ara he retrocedit en el temps cronològic —en el temps poètic, diria que no tant— fins al llibre anterior, Forat, publicat a la mateixa editorial l'any 2014. I m'hi he trobat amb un llibre intens, commovedor i d'una honestedat —matisada pel treball poètic, és clar— molt valenta. Tant que he arribat a pensar que, sis anys abans, Forat ja anticipava el títol del poemari —Coratge— que ha vingut després.



Laura López Granell, en una imatge recent.

 

Un poema a manera de tast del conjunt:

 

Sortida

 

I pensar serà obrir el cercle tancat, obrir
un desguàs al perímetre de l'ull
per on s'escorrin les rutines
del trau.
I en la conca eixugada
nova de nou, s'hi faran lloc insòlites
imatges, no clixés; s'hi farà lloc
la sorpresa feliç d'una mirada
no apresa a escola. Tornarem a mirar
per primer cop el dolor aliè
amb l'ull buit obert,

i la llàgrima serà nostra.
I el nínxol llunyà serà nostre.
I el badall nostre, l'esgarip de lluny.

I pensar serà obrir un passat tancat...

 

El llibre conté un text que li aporta valor afegit, que és el pròleg de Joan Todó. Dels que dona gust llegir i prepara d'una manera intel·ligent i amena per a iniciar la lectura dels poemes. Tot plegat, per a mi, ha estat una grata sorpresa.



vols que els mots no semblin pedres,
que deixin passar la llum!

Laura López Granell: Forat, Godall Edicions, 2014.


 

Entrades anteriors d'#AcíPoesia:

La llum més alta, de Ricard Garcia

La llum de l'ombra. Paisatges per a Mark Rothko, de Jaume Pérez-Montaner 

Rebelión de la sal / Rebel·lió de la sal, de Teresa Pascual (trad. Lola Andrés)
 
 
 
 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

HISTORIAL DE PASSA LA VIDA


Fa un temps, l'amic i company de devocions poètiques, Ricard Garcia, va publicar al seu preciós Cupressus sempervirens una entrada que duia per títol «Res no és, tot passa...». I arran d'ella, i d'una imatge suggeridora que la il·lustrava, d'uns cards on s'havien quedat enganxades petites restes de llana que delataven el pas d'animals, hi vaig escriure un comentari, que, amb alguna modificació introduïda ara, deia més o menys això: RESIDUS: «Allò que queda enganxat en aquests cards (potser la llana d'unes ovelles passatgeres...?) és la prova que, alhora que el temps passa, hi deixa... més »
Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 31 de desembre de 2020
Els meus avis foren persones molt humils. Els paterns vivien en una casa situada en la partida del Clot de la Mota, en el camí Vell de Cullera, quan el Grau s'acabava i començava a ser la Devesa, ja en territori de marjal. Al davant hi havia tota una zona de marenys, amb bancals cultivats d'hortalissa que arribaven pràcticament a tocar de mar. En molts casos, aquells bancals s'havien reomplert a sobre d'aiguamolls i hi feies un forat i brollava l'aigua fàcilment. Aquests bancals sovint es delimitaven amb unes bardisses altes, formades a base d'uns arbres que desenvolupaven unes ramificacions aplanades en forma de ventalls. Llegiu+



Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 11 de desembre de 2020

El XXIV Homenatge a la Paraula que organitza anualment el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia s'ha dedicat aquest any 2020 a l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, aprofitant i sumant-se així a l'avinentesa d'haver estat declarada Escriptora de l'Any per l'AVL. Com és tradicional, el centre ha publicat un llibre per a l'ocasió, amb textos d'escriptores i escriptors valencians que evoquen l'autora de la cèlebre novel·la *Matèria de Bretanya*...




Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 29 de novembre de 2020

Article publicat a l'especial de "La Veu dels Llibres" de *Nosaltres la Veu* del 20 de novembre, Dia del Llibre Valencià. Diria que és impossible, en els temps que corren, viure en el món del llibre i aconseguir traure’ns de sobre el vertigen de qui practica un triple salt mortal. Més encara en aquests moments pandèmics. Però el mal de cos provocat pel vertigen no és exclusiu d’aquesta època certament morbosa. Ve de lluny i s’ha anat gestant en un context social i, segurament, polític —dubte que es puguen separar aquests dos conceptes— no gens procliu a la cultura de la lletra impresa.

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 6 d'octubre de 2020

Tenia moltes ganes de deixar constància per ací que *Sempre és tard* ja és una realitat impresa, gràcies a Edicions Proa, i ho faig ara, després d'haver-se presentat *oficialment *en societat el dia 22 de setembre, en la cerimònia de lliurament dels Premis Literaris de Girona que convoca la Fundació Prudenci Bertrana. Una cerimònia —ho vaig dir a Twitter l'endemà mateix— que fou una "demostració de respecte per la cultura i per la literatura".