Mirar al meu voltant i tractar de donar forma escrita a determinats fets, amors o ràbies són raons dels meus dies. Una altra: la relació amb la gent que em transmet ganes de viure i m'ensenya coses. Només m'interessa allò que m'emociona. De vegades, les emocions són colps de puny a la boca de l'estómac, i em confonen. Aleshores no escric. Aleshores camine i em fixe en el transcurs impertorbable de la natura. Normalment, tot es recompon, tard o d’hora. El desig i el riure immunitzen contra quasi tot.

diumenge, 21 de gener del 2024

Poesia, sí! Llegim-ne. Parlem-ne.

Sobretot, parlem-ne. Propose que ens reunim una vegada al més per conversar sobre poesia. 

En l’últim any, a partir de trobades en clubs de lectura o grups de persones que han vingut a sentir parlar sobre poesia, m’he reafirmat en dues coses: 1. Que encara hi ha molta gent carregada de prejudicis contra la poesia. 2. Que hi ha tanta gent carregada de prejudicis contra la poesia com persones que s’atreveixen a deixar de banda aquests prejudicis i troben benestar escoltant un poema, enraonant sobre poesia, llegint-ne, compartint allò tan profund i tan humà que un poema ha aconseguit desvelar en la persona que s’hi ha deixat seduir. 
 
 

 
Això és el que jo voldria, que ens atrevírem a deixar-nos seduir per la poesia. Que n’intercanviàrem experiències, lectures, recomanacions. I que un poema o un llibre de poesia ens portara a transitar camins nous de coneixement, de descobertes, d’empatia...

Si voleu deixar de banda les presses i el soroll durant una estona, enraonar amb calma, aprendre a llegir un poema; a llegir-lo en profunditat... Si n’escriviu i ens el voleu ensenyar, us esperem divendres dia 26, a la Biblioteca Pública de Ròtova. Si hi veniu traçarem junts el full de ruta que volem seguir en aquest espai que hem titulat:

Poesia, sí! Llegim-ne. Parlem-ne. 
 
No cal inscripció prèvia, però, si voleu venir i ens aviseu, ens podrem organitzar millor:

cultura@rotova.es o bé al telèfon 962 835 316 en l’horari de dilluns a divendres d'11 h a 13 h i de 17 h a 19 h.
 
 

dimecres, 27 de desembre del 2023

Bon Any 2024. Un llum entre la boira

No vull deixar passar, enguany tampoc, l'oportunitat de desitjar-vos un Bon Any 2024, a pesar que les circumstàncies que ens envolten no són les més esperançadores. Malgrat tot, m'agradaria que aquest «llum entre la boira» —que cadascú se'l personalitze segons preferències o necessitats— us fora conhort i aliat. 

«Triomf del present» és un títol manllevat al poeta Francesc Parcerisas. A ell i a Mireia Sopena està dedicat el poema que recrea una idea i uns versos de Robert Graves. 

 


Fotografia: Natxo Francés
Dibuix: Mireia Banyuls




 


HISTORIAL DE PASSA LA VIDA


Fa un temps, l'amic i company de devocions poètiques, Ricard Garcia, va publicar al seu preciós Cupressus sempervirens una entrada que duia per títol «Res no és, tot passa...». I arran d'ella, i d'una imatge suggeridora que la il·lustrava, d'uns cards on s'havien quedat enganxades petites restes de llana que delataven el pas d'animals, hi vaig escriure un comentari, que, amb alguna modificació introduïda ara, deia més o menys això: RESIDUS: «Allò que queda enganxat en aquests cards (potser la llana d'unes ovelles passatgeres...?) és la prova que, alhora que el temps passa, hi deixa... més »
Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 31 de desembre de 2020
Els meus avis foren persones molt humils. Els paterns vivien en una casa situada en la partida del Clot de la Mota, en el camí Vell de Cullera, quan el Grau s'acabava i començava a ser la Devesa, ja en territori de marjal. Al davant hi havia tota una zona de marenys, amb bancals cultivats d'hortalissa que arribaven pràcticament a tocar de mar. En molts casos, aquells bancals s'havien reomplert a sobre d'aiguamolls i hi feies un forat i brollava l'aigua fàcilment. Aquests bancals sovint es delimitaven amb unes bardisses altes, formades a base d'uns arbres que desenvolupaven unes ramificacions aplanades en forma de ventalls. Llegiu+



Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 11 de desembre de 2020

El XXIV Homenatge a la Paraula que organitza anualment el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia s'ha dedicat aquest any 2020 a l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, aprofitant i sumant-se així a l'avinentesa d'haver estat declarada Escriptora de l'Any per l'AVL. Com és tradicional, el centre ha publicat un llibre per a l'ocasió, amb textos d'escriptores i escriptors valencians que evoquen l'autora de la cèlebre novel·la *Matèria de Bretanya*...




Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 29 de novembre de 2020

Article publicat a l'especial de "La Veu dels Llibres" de *Nosaltres la Veu* del 20 de novembre, Dia del Llibre Valencià. Diria que és impossible, en els temps que corren, viure en el món del llibre i aconseguir traure’ns de sobre el vertigen de qui practica un triple salt mortal. Més encara en aquests moments pandèmics. Però el mal de cos provocat pel vertigen no és exclusiu d’aquesta època certament morbosa. Ve de lluny i s’ha anat gestant en un context social i, segurament, polític —dubte que es puguen separar aquests dos conceptes— no gens procliu a la cultura de la lletra impresa.

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 6 d'octubre de 2020

Tenia moltes ganes de deixar constància per ací que *Sempre és tard* ja és una realitat impresa, gràcies a Edicions Proa, i ho faig ara, després d'haver-se presentat *oficialment *en societat el dia 22 de setembre, en la cerimònia de lliurament dels Premis Literaris de Girona que convoca la Fundació Prudenci Bertrana. Una cerimònia —ho vaig dir a Twitter l'endemà mateix— que fou una "demostració de respecte per la cultura i per la literatura".