Gràcies a Ingrid Guardiola i a Marta Segarra i a la seua correspondència publicada amb el títol Fils, he arribat a Henri Michaux i a un poema seu titulat «Vers la sérénité» que comença:
«Celui qui n'accepte pas ce monde n'y bâtit pas de maison».
«Aquell qui no accepta aquest món no hi basteix casa», va traduir-ho Manuel de Pedrolo, en una edició de La nuit remue / La nit es mou, amb il·lustracions de Benet Rossell, publicada per Pagès Editors l'any 2001.
No coneixia el poema de Michaux mentre preparava el meu La casa sota la lluna. Antologia 1992-2022, que tot just acaba de veure la llum en la mateixa editorial, perquè, altrament, hi hauria inclòs la citació en alguna pàgina destacada d'aquesta «Tria personal».
La fotografia de portada és de Natxo Francés, al qual agraïsc infinitament la seua professionalitat, la paciència i, sobretot, la complicitat creativa, tan enriquidora des de fa molts anys.
El llibre, de fet, és el resultat d'una suma de suports, de confiances, d'entusiasmes, començant per l'Àngels Marzo, codirectora de la col·lecció, i la seua persistència convincent. Olívia Gassol Bellet, docent, investigadora i especialista en edició crítica de textos hi ha estat el puntal necessari i ha elaborat un text teòric, rigorós i bell a parts iguals, sobre la meua poesia, que quan repasse encara m'estremeix. I la Marta R. Gustems hi ha posat colors i formes il·lustrades i plenes de llum, a tot això.
No puc estar més agraïda amb totes tres, i amb l'equip editorial, que a través de la Rosa Pach, ha anat coordinant i traslladant al paper imprès (oh meravella!) tot això.
Ací teniu unes imatges interiors, que m'ha fet arribar la il·lustradora, i també escriptora, Marta R. Gustems, que ha vist el llibre abans que jo i me n'ha deixat prova gràfica.
Les cinc imatges il·lustren, per ordre: 1. «Biologia d'un poema», de Flors a casa. 2. «Serena barca», del llibre homònim. 3 i 4. Dos poemes en línia de Sempre és tard. 5. Epíleg d'Olívia Gassol Bellet.
Les il·lustracions 2 i 5 parteixen d'unes fotografies cedides pel poeta i company de combois poètics Joan Deusa. Qui ens ho havia de dir allà davant de l'Ullal de la Perla, amic!
