M'ha passat amb un paraigua que era per a mi com un ésser domèstic. El vaig extraviar un dia que vaig haver d'agafar el cotxe de mon pare perquè el meu era al taller. Després vaig anar a València i plovia. Ja no el vaig tornar a veure, i d'això feia més de dos mesos. Vaig preguntar al meu pare, al taller, a l'hotel, al teatre, al restaurant, a la facultat... Ni rastre. Fins que ahir vaig arribar a cals meus pares i me'l vaig veure plegadet damunt la taula. —Ací tens el paraigua —i pare i mare mirant-me amb un somriure d'orella a orella. —A on estava, si es pot saber? —A on? Al cotxe! A on havia d'estar? I en aquell moment de felicitat absoluta se'm va aparèixer l'esperit enjogassat de l'enyorada llibretera Pepa Ferrando.
Gràcies a Lara Juan, que s'ha prestat a fer de model davant del mur de la façana del Palau dels Comtes de Ròtova.