Mirar al meu voltant i tractar de donar forma escrita a determinats fets, amors o ràbies són raons dels meus dies. Una altra: la relació amb la gent que em transmet ganes de viure i m'ensenya coses. Només m'interessa allò que m'emociona. De vegades, les emocions són colps de puny a la boca de l'estómac, i em confonen. Aleshores no escric. Aleshores camine i em fixe en el transcurs impertorbable de la natura. Normalment, tot es recompon, tard o d’hora. El desig i el riure immunitzen contra quasi tot.

diumenge, 18 de març de 2018

La poesia fallera serà renovadora o no serà

Aquest any 2018 s'ha convocat, en l'àmbit de les publicacions falleres, un premi de poesia lírica, per oposició a la denominació de poesia satírica, pròpia, si bé es mira, del caràcter en origen crític, caricaturesc o jocós de les falles. Aquests poemes lírics s'havien dedicat tradicionalment a lloar la tòpica bellesa estereotipada de la dona fallera, blanc cap al qual era habitual que apuntaren uns versos normalment despersonalitzats que han reflectit, al llarg de dècades, les maneres pròpies d'una ideologia conservadora pel que fa al paper passiu i ornamental que s'ha atribuït a les dones en la festa, i que s'ha fossilitzat al llarg dels anys en uns motles poètics que, afortunadament, vistos des d'avui, provoquen un somriure per desfasats i per inversemblants, tant pel que fa a l'encotillada intenció laudatòria com pel que fa a la forma d'expressar poèticament aquestes lloances.




Begonya Pozo (poeta, professora universitària), Rosa Magraner (professora de secundària i autora de diverses col·laboracions falleres) i jo mateixa, com a membres del jurat d'aquesta primera convocatòria del Premi Portal de Valldigna, vam assumir tal responsabilitat amb un objectiu ben clar: contribuir amb el nostre criteri a desterrar per sempre aquesta tradició poètica dels llibrets de falla ancorada en els més encarcarats tòpics sexistes. Desproveïts de mala intenció —d'això, n'estem convençudes—, però no per això admissibles en ple segle XXI. Almenys des d'una òptica poètica que volem moderna, lliure de constrenyiments tradicionalistes, respectuosa i igualitària en tots els àmbits. Gràcies a la Federació de Lletres Falleres, a l'Associació Cultural Falla Portal de Valldigna i a l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna per propiciar aquesta oportunitat. 

Entre seixanta-nou poemes participants, presentats per trenta comissions diferents, aquests són els cinc finalistes. El guanyador es donarà a conèixer pròximament en la Festa de les Lletres Falleres. Crec que són exemples que ens indiquen que anem pel bon camí. No sé vosaltres què en penseu. Les tres components del jurat opinem que la poesia fallera serà renovadora o no serà.



Portada del llibret de la Falla Sant Nicolau Mosquit del Grau de Gandia, 2018.


LA CADÈNCIA D'AQUELL LLEDONER
Ara, que tot resta perdut a l’abisme de la memòria,
delicadament i tendra em fas recordar pel tacte
tot embolcallant la letargia del record...

Només escolte el renou d’aquella veu que,
a dintre l’oceà de l’esterilitat, crida.
Em recordes?
És una veu perduda, resclosida, ombrívola...
que descendeix al llagrimal de l’aiguaneix que l’origina.

Una flaire m’entra pels narius, potser un roser
desfet entre la penombra de la boira latent,
com aquella fulla quan érem etèria tardor
i viva de verdor soterrava les germanes de branca.

I torna a cridar eixa veu, que arronsa, que redimeix...
Em recordes?

I jo no puc cercar els mots per contestar-li
perquè aquesta senilitat és un tubercle
que em creix a dintre, tot germinant l’oblit.
Et diria: «sí, et recorde!».
Recorde quan érem a la flor de la vida,
quan l’estima era una escorça que tots dos despullàrem,
quan aquella nit, dessota núvols de níquel i estels de silenci,
ballàrem un vals al casal i recorde, també,
que on morí la nostra falla vaig plantar un lledoner
que cada tardor arranca ses fulles
com jo desarrele la meua memòria
en aquesta llacuna desglaçada d’oblit.

Vicent Lloret Llopis
Publicat al llibret de la Falla Sant Nicolau Mosquit del Grau de Gandia




Portada del llibret de la Falla Barri Sant Francesc d'Oliva, 2018.
Autora: Marina Puche.


MAMBO

Vas arribar així, de sobte,
com cauen els botons descosits d’un abric.
Vas arribar i vas ensenyar-me
que abans d’aigua vam ser set,
que no ha existit mai el desert sense l’oasi,
que després d’un calendari amenaçant propòsits
també hi ha espai per als dies festius vermells.
Vas arribar així, de sobte,
i tots els matisos del foc s’entremesclaven
entre tu i jo per dir sempre nosaltres.
Vas venir i vas convidar-me a la festa,
a entrar en el teu mambo, a formar-ne part,
a fer del teu tu més teu el meu jo més nostre.
Vas venir i vas portar-me el mambo,
i amb ell va entrar-hi tot, la música i les hores,
els goigs i els dols, el vi i les metàfores.
Vas venir i vas convidar-me al mambo,
a enterrar deserts i a inaugurar oasis,
a comprendre la reacció de la llum
i el comportament del fum,
el cansament de la cendra,
l’energia dels cossos calorosos que segueixen
aquest mambo que ens convida a tenir sempre set i a no tenir mai son.

Àngels Gregori
Publicat al llibret de la Falla Barri Sant Francesc d’Oliva


 

Portada del llibret de la Falla Cambro de Tavernes de la Valldigna.



A LA FALLERA MAJOR
VICEN MIFSUD ALMIÑANA

Lliges un sonet de síl·labes de fada
amb rima enllaçada i besos esculpits,
que conta la vida amb mètrica brodada
de roses daurades en un bell vestit.

Volant pel poema desitges la falla
entre mil figures de colors distrets
i cada paraula que la tinta ratlla
s’enlaira amb l’aroma del so dels coets.

Tu contes els versos de les meravelles
d’un país d’ofrenes i passacarrers,
de mil primaveres i històries novelles.

I entre una metàfora de somni indultat
en l’última estrofa plora el bell poema
llàgrimes de vidre i de felicitat.

Jose Antonio Martínez Giner
Publicat al llibret de la Falla Cambro de Tavernes de la Valldigna





Portada del llibret de la Falla Vilanova de Gandia 2018.


POEMA RIURÀSMIC

Somrius, i res no dius.
Aguaites, amb traïdoria, la remor de la carn.
Cluques els ulls en albirar la presa.
Ja ensumes la temptadora possibilitat
de conquerir la derrota.   
                                 
Però això ja ho sabies.
Hi desguassares la pell pudorosa
en aquell indret que esguarda
la lasciva serenitat.
Colpidora paciència la teua!
Somrius, i res no dius.

Jo t’odore l’atreviment, hi regalima.
El perseguisc assedegat, famolenc.
L’endevine umami, me l’empasse.
L’ardentor que em brolla a les nafres
em reconeix la ingesta del delit. 
Somrius, i res no dius.

A les palpentes sotmetem aquesta ceguera de llum.
Esgarrifança als primers compassos. Tornada al galop.
Clímax musicat que descarta probabilitats,
amnistia les esperances.

Rius, rius, rius… Riusssssssssss!

Raül Navarro
Publicat al llibret de la Falla Vilanova de Gandia


 

Portada del llibret de Falla de la Plaça Prado de Gandia, 2018.



PLAERS ANTICIPATS

Quan no ha florit el taronger encara,
i el seu perfum és sols una promesa,
ja et balla al cor la seua aroma encesa
en un batec de primavera clara.

Si el teu amor diu que vindrà a migdia,
de bon matí ja sents l’ànima tova,
i et sembla tot banyat d’una llum nova,
i et vola el temps en punxes d’alegria.

Perquè pel març el foc vindrà a la cita
i encendrà el món en pólvora de falles
un any sencer alenes i treballes
per fer real el somni que t’habita.

Teresa Broseta
Publicat al llibret de la Falla Plaça Prado de Gandia






HISTORIAL RECENT DE PASSA LA VIDA


Fa un temps, l'amic i company de devocions poètiques, Ricard Garcia, va publicar al seu preciós Cupressus sempervirens una entrada que duia per títol «Res no és, tot passa...». I arran d'ella, i d'una imatge suggeridora que la il·lustrava, d'uns cards on s'havien quedat enganxades petites restes de llana que delataven el pas d'animals, hi vaig escriure un comentari, que, amb alguna modificació introduïda ara, deia més o menys això: RESIDUS: «Allò que queda enganxat en aquests cards (potser la llana d'unes ovelles passatgeres...?) és la prova que, alhora que el temps passa, hi deixa... més »

Fotografiant orquídies

Maria Josep Escrivà a Passa la vida - 10 d'abril de 2020

esma del mot. càlcul envers l’esclat. assaig, anhel abans del clic on tot és encara encesa voluntat de cercar. *M., 10 d’abril de 2020* Reconec que m'he engolosit intentant captar la incidència de la llum sobre unes flors d'orquídia que, com una meravella oportuníssima, han esclatat aquests dies davant del finestral que delimita l'espai entre el meu escriptori i el pati. Espere que se'm disculpe aquest rampell d'envaniment fotogràfic. Confie que, precisament això, l'ànsia de recerca i el gaudi que s'experimenta en l'intent d'expressar-la, siguen suficients per guan... més »

Moments sense propòsits ni recances. El jardinet botànic a Joan Pellicer

Maria Josep Escrivà a Passa la vida - 19 de març de 2020

Ara fa, poc dalt o baix, un any que Dani em va regalar una mata de timonet. «Si passes per ací, t'ensenye com ha quedat i et done una cosa que tinc per a tu. Com a agraïment.» Hi vaig anar, a l'hora i el lloc convinguts, i en un primer moment no l'hi vaig veure. Tractava d'instal·lar una caseta per a ocells, a dalt d'una carrasca. De la carrasca que custodia el monòlit que recorda la presència perenne de Joan Pellicer, al parc de Bellreguard que porta el seu nom. «Fa dies que un pit-roig s'acosta per ací. Vull veure si aconseguisc que hi faça niu.» Després em va ensenyar la r... més »

Un poema de Leire Bilbao en el Dia Internacional de les Dones

Maria Josep Escrivà a Passa la vida - 8 de març de 2020

El llibre *Entre escamas*, de Leire Bilbao, conté poemes d’altres dos llibres anteriors i d’inèdits, refets ara a partir de la traducció en castellà de la pròpia autora. Aquest «Taula d'exploració» posa el dit en la nafra en un dels temes que, de manera atàvica, ha pesat sobre les dones: la pressió social sobre la maternitat, el concepte tradicional i inqüestionable de dona lligat a mare, i les humiliacions que, aquesta mentalitat que ha prevalgut durant segles, ha propiciat. Leire estarà a Catarroja, per cert, el proper dimarts 31 de març, convidada dins del V Cicle de Poesia «D... més »


4 anys. I la barca continua navegant

Maria Josep Escrivà a Passa la vida - 26 de febrer de 2020

El dia 26 de febrer de 2016 presentàrem a Gandia, per primera vegada, Serena barca. Guarde el record d'aquell acte com un tresor que custodiaré per sempre, i de ben a prop, entre les parets amb finestres assolellades de la casa (poètica) que m'habita. Avui en fa quatre anys, d'aquell banquet de paraules i de música que compartírem, una colla nombrosa de gent amiga, a la casa de cultura Marqués González de Quirós. La barca no ha parat de navegar des d'aleshores. Es continua llegint i, gràcies a això, s'ha reimprès un parell de vegades; se n'ha parlat amb generositat i, sorprenentment... més »

Escriptores Valencianes. Núm. 453 de la revista Saó

Maria Josep Escrivà a Passa la vida - 18 de febrer de 2020

M'agradaria molt que alguna vegada em feren una entrevista on aquesta pregunta recurrent no tinguera lloc ni sentit —ni la resposta tampoc, és clar—, perquè la situació que la provoca hauria passat a la història. I les escriptores, i els escriptors, ens dedicaríem a escriure i a parlar de la literatura, de la creació, de la nostra obra. A difondre-la lliures de prejudicis. En igualtat de condicions, d'oportunitats, de visibilitat. A defensar-la només amb la confiança en la pròpia obra i des de la personalitat literària de cadascú. Homes i dones, dones i homes. Escriptors. Escriptore... més »

Les petjades de Rosa Serrano

Maria Josep Escrivà a Passa la vida - 20 de gener de 2020

Divendres 17 de gener van venir a Gandia Rosa Serrano i Àfrica Ramírez a presentar el llibre de memòries de Rosa, que es titula *Les petjades del temps* i que ha publicat Balandra, l’editorial que dirigeix Àfrica. Rosa, en una situació personal de memòria fràgil, que reconeix a les últimes pàgines del llibre, l’ha redactat, segurament, més per necessitat d’ordenar i compartir les seues experiències vitals, realment significatives sobretot en l’àmbit educatiu i editorial, que no amb el propòsit de practicar literàriament un gènere memorialístic que tants exemples d’alta literatura ... més »