Mirar al meu voltant i tractar de donar forma escrita a determinats fets, amors o ràbies són raons dels meus dies. Una altra: la relació amb la gent que em transmet ganes de viure i m'ensenya coses. Només m'interessa allò que m'emociona. De vegades, les emocions són colps de puny a la boca de l'estómac, i em confonen. Aleshores no escric. Aleshores camine i em fixe en el transcurs impertorbable de la natura. Normalment, tot es recompon, tard o d’hora. El desig i el riure immunitzen contra quasi tot.

dilluns, 1 de novembre del 2021

La mirada perifèrica de Jordi Solà Coll

La mirada perifèrica, amb el subtítol de Dietari aforístic, s'acaba de publicar a l'Editorial Afers:

L'autor, a les pàgines preliminars titulades molt significativament "Elogi del fragment. L'aforisme com a forma", hi escriu: 

Convé dir que, en cadascuna de les possibles variants, l'aforisme m'ha exposat a la noció de meditatio. És a dir, a pensar el món interiorment. No debades, en la sentència breu hi ha un relegere —un rellegir— la ment en el context de l'oportuna reflexió. Un sentit de la transcendència —un religare— laic que té en l'assaig la seva forma pertinent.


 


 

Transitar pel cos textual d'aquesta mirada perifèrica (564 aforismes distribuïts en dos apartats) duu a endinsar-nos en el cosmos intel·lectual de Jordi Solà Coll. Es tracta d'un periple enriquidor, pro-vocador de nous estímuls mentals que us recomane de totes totes.

Vaig proposar a Josep Basset que interpretara un d'aquests aforismes de Jordi fent ús de la seua expressió plàstica. Aquest em va semblar molt oportú, tenint en compte el tipus de material i els principis que guien la pràctica artística de Basset. 

 

«El batec d’ales d’una papallona o fins i tot una cadira acabada de llençar a l’abocador: perible i transitòria —com l’art efímer— és l’essència de la vida.»

Jordi Solà Coll: La mirada perifèrica. Dietari aforístic, Editorial Afers, 2021

 



 Mil gràcies per l'aportació, senyor Basset!

 

Pròximes presentacions de La mirada perifèrica

Alcoi: 15 de novembre, llibreria Detroit, 19 hores. Amb Manel Rodríguez-Castelló i Maria Josep Escrivà.

Dénia: 19 de novembre, Biblioteca Pública de Dénia, 19 hores. Amb Maria Josep Escrivà.

València: 3 de desembre, llibreria Fan Set, 19 hores. Amb Martí Domínguez.




2 comentaris:

  1. El qui l'ha llegit només podrà recomanar-lo. Heus ací la bona literatura de la nostra literatura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. 'La mirada perifèrica' és un d'aquells llibres que ens fa créixer com a humans i també com a lectors.
      I tu hi has contribuït a fer-lo possible. Així és que et done les gràcies per la part que t'hi pertoca.

      Elimina

HISTORIAL DE PASSA LA VIDA


Fa un temps, l'amic i company de devocions poètiques, Ricard Garcia, va publicar al seu preciós Cupressus sempervirens una entrada que duia per títol «Res no és, tot passa...». I arran d'ella, i d'una imatge suggeridora que la il·lustrava, d'uns cards on s'havien quedat enganxades petites restes de llana que delataven el pas d'animals, hi vaig escriure un comentari, que, amb alguna modificació introduïda ara, deia més o menys això: RESIDUS: «Allò que queda enganxat en aquests cards (potser la llana d'unes ovelles passatgeres...?) és la prova que, alhora que el temps passa, hi deixa... més »
Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 31 de desembre de 2020
Els meus avis foren persones molt humils. Els paterns vivien en una casa situada en la partida del Clot de la Mota, en el camí Vell de Cullera, quan el Grau s'acabava i començava a ser la Devesa, ja en territori de marjal. Al davant hi havia tota una zona de marenys, amb bancals cultivats d'hortalissa que arribaven pràcticament a tocar de mar. En molts casos, aquells bancals s'havien reomplert a sobre d'aiguamolls i hi feies un forat i brollava l'aigua fàcilment. Aquests bancals sovint es delimitaven amb unes bardisses altes, formades a base d'uns arbres que desenvolupaven unes ramificacions aplanades en forma de ventalls. Llegiu+



Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 11 de desembre de 2020

El XXIV Homenatge a la Paraula que organitza anualment el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia s'ha dedicat aquest any 2020 a l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, aprofitant i sumant-se així a l'avinentesa d'haver estat declarada Escriptora de l'Any per l'AVL. Com és tradicional, el centre ha publicat un llibre per a l'ocasió, amb textos d'escriptores i escriptors valencians que evoquen l'autora de la cèlebre novel·la *Matèria de Bretanya*...




Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 29 de novembre de 2020

Article publicat a l'especial de "La Veu dels Llibres" de *Nosaltres la Veu* del 20 de novembre, Dia del Llibre Valencià. Diria que és impossible, en els temps que corren, viure en el món del llibre i aconseguir traure’ns de sobre el vertigen de qui practica un triple salt mortal. Més encara en aquests moments pandèmics. Però el mal de cos provocat pel vertigen no és exclusiu d’aquesta època certament morbosa. Ve de lluny i s’ha anat gestant en un context social i, segurament, polític —dubte que es puguen separar aquests dos conceptes— no gens procliu a la cultura de la lletra impresa.

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 6 d'octubre de 2020

Tenia moltes ganes de deixar constància per ací que *Sempre és tard* ja és una realitat impresa, gràcies a Edicions Proa, i ho faig ara, després d'haver-se presentat *oficialment *en societat el dia 22 de setembre, en la cerimònia de lliurament dels Premis Literaris de Girona que convoca la Fundació Prudenci Bertrana. Una cerimònia —ho vaig dir a Twitter l'endemà mateix— que fou una "demostració de respecte per la cultura i per la literatura".