«Astorada pel ritme vertiginós de les xarxes socials; perplexa amb el
seu caràcter perversament fungible, superficial —cultura i esforç del
vist-i-no-vist...». Amb aquestes paraules inaugurava, un 13 de gener de fa vuit anys, Passa la vida.
Fa un parell de dies vaig fer una piulada a Twitter, amb una fotografia
molt semblant a aquesta i el text que acompanya el pitxeret de
violetes. Va tenir una acceptació inusual que confesse que va desbordar
totes les meues previsions: foc d'encenalls, ja ho sé.
He
de reconèixer —i ho faig sense aplicar-hi cap filtre— que no recorde
haver viscut mai un principi d'any tan merdós com l'actual. I encara
gràcies que... Perquè, com diu la meua mare, sempre hem de donar gràcies
per tot. Ai, qui tingués la seua fe...
27 de gener de 2021
Ma
mare, fràgil de salut des de fa setmanes, em diu: al bancal deu haver
violetes.... El silenci del vespre esborrona. Les violetes hi són, a
vora de la séquia de reg. En faig un petit pomell que conté tota la
dignitat de qui, des de la seua llunyana convalescència, les recorda
encara.
La imatge i el text, preciosos (tinc debilitat per les violetes...). Gràcies per dur-ho també ací: les xarxes cada volta m'atabalen (i em desconcerten) més, en llocs com aquest encara em sent a casa...
ResponEliminaEspere que ta mare millore prompte; l'any també ho farà, estic convençut. Àninms, abraçada gran (i enhorabona per huit anys del "Passa la vida"!).
Vols que et diga una cosa? M'alegra molt i em conforta saber que encara hi ha gent que, en aquests "llocs" de ritme assossegat, se sent, i ens sentim, com a casa.
EliminaA poquet a poquet va millor, la mare, encara que hem d'esperar-nos que, a determinades edats, res tornarà a ser com abans. Potser l'aprenentatge ha de ser acceptar-ho.
Aprofite per felicitar-te jo també per l'onzè aniversari de La línia, i per agrair-te la companyonia blogaire. Una abraçada grandota!
Mentre hi haurà un bancalet i unes violetes… L'enhorabona, Maria Josep, pels deu anys de 'Passa la vida', i que millore la teua mare.
ResponEliminaTu ho has dit i te'n pots fer una idea, Manel, que al voltant del bancalet i de les violetes gira tot: la normalitat d'unes vides senzilles. Esperem que tot es refaça a poc a poc, i si no tot, almenys allò fonamental.
EliminaGràcies per dir i per acompanyar.
Recordo el teu tuit i com em va alegrar el dia entre tanta... que hi ha a la xarxa. M'encanta retrobar-lo ampliat aquí mentre "Passa la vida". Esperem que continuï passant i que ta mare es millori.
ResponEliminaUna abraçada.
Sí, la vida continuarà passant, estimat August. Nosaltres hem d'intentar que no ens passi debades i, si és possible, deixar constància que hem viscut.
EliminaMa mare va millor, gràcies. I moltes gràcies també per aquesta complicitat en les paraules.
Una altra abraçada per a tu.
Totalment d'acord amb tu: ha estat un començament d'any de merda i de retruc, com a professor en un institut tothora tinc sentiments encontrats de tot aquest merder.
ResponEliminaDit açò, per molts anys un altra temporada més i que en siguen molts més.
Empome la teua referència de les violetes amb el meu enamnorament per les flors dels ametlers que en poc de temps desapareixeran. Per a jo són esclats de carcassa eixes copes blaques i roses que alegren la tornada a casa després de la faena.
No és d'ara, però en aquest moment ho dic amb més convenciment encara: el personal sanitari i l'educatiu mereixeu tot el suport i tots els recursos i teniu la meua admiració i solidaritat.
EliminaÚltimament m'alimente d'aquestes imatges primordials: les copes blanques i rosa dels ametlers com esclats de carcassa: bellíssim! Tens i tenim sort, de poder-les admirar de manera quotidiana.
Gràcies pels teus bons desitjos i per compartir camí.
Et segueixo des dels principis. No en tinc tampoc de xarxes; només un grup de “favorits” escollits, també des dels principis.
ResponEliminaMoltes gràcies!
Només puc dir-te que moltes gràcies per l'interès i que celebro les complicitats, encara que, fins ara, no en fos conscient. I també t'agraeixo el comentari perquè, gràcies a això, jo també podré acostar-me ara al teu món artístic.
EliminaSalut i molta sort!