 |
| La maquetació, el disseny i la portada del llibre són obra de Pau Àlvarez López-Edicions 96. |
Si us ve de gust, podeu escoltar aquesta conversa amb Ezequiel Castellano, mentre continueu llegint l'entrada:
En paraules de l'amiga Vicenta Llorca: «L’Home del Capell de Palla no és només un relat, és un fet escènic, convergent i multidisciplinari, on la música, la plasticitat visual i la paraula, s’agleven en el misteri. Les mans i els mots s’esfilagarsen als secrets sinuosos i suggeridors que subjauen rere la paraula i la imatge».
En aquest blog n'he parlat alguna altra vegada. Ara només vull deixar constància per escrit que L'Home del Capell de Palla ja és una realitat en format llibre + DVD, amb aquest text amb què es clou la publicació, on he volgut fer memòria de la gènesi d'aquest treball literari i escènic i expressar, en forma de dedicatòria final, l'esperit que l'impulsa. Les imatges, realitzades amb arena, que il·lustren l'entrada i el llibre, són d'Amadeu Vives. Van ser fotografiades per Natxo Francés. Es van fer a Pedreguer (la Marina Alta) l'abril de 2014.
 |
| Els músics, intèrprets i autors de les melodies originals de L'Home del Capell de Palla: Àlex Velázquez (piano), Cristina Martí i Xavi Richart (dolçaines). |
Un bon dia em va trucar la músic i bona amiga Cristina Martí Morell, amb la intenció d’involucrar-me en un projecte col·lectiu que havia de combinar música de piano i de dolçaina amb una animació plàstica amb arena, projectada en escena sobre una pantalla. Tot això executat a partir d’un conte narrat en directe, que hi hauria de funcionar com a fil conductor i que era l’aportació personal que se’m requeria per a la causa multidisciplinària. Així, música, plàstica i literatura s’havien d’harmonitzar sobre un escenari, amb un objectiu estètic, lúdic i, a més a més, solidari. Perquè els beneficis de l’espectacle, que vam estrenar el 14 d’abril de 2012 a l’Espai Cultural de Pedreguer, anaven destinats a diverses associacions d’ajuda a persones discapacitades. Al voltant de 400 persones ompliren la sala de gom a gom aquell dia. L’Home del Capell de Palla no podia començar a pedalar amb millor peu.
Feia anys que una primera versió del conte dormia en un calaix. D’allí va ressorgir la nit que, per primera vegada, vaig explicar a l’artista Amadeu Vives que el nostre protagonista viatjava a cavall d’una bicicleta i que duia un gran capell de palla al cap. A Amadeu, se li van encendre dues llumetes als ulls imaginant com el dibuixaria amb l’arena. En aquell moment vaig notar com, després de tant de temps, l’Home del Capell de Palla tornava a respirar.
Feia anys que una primera versió del conte dormia en un calaix. D’allí va ressorgir la nit que, per primera vegada, vaig explicar a l’artista Amadeu Vives que el nostre protagonista viatjava a cavall d’una bicicleta i que duia un gran capell de palla al cap. A Amadeu, se li van encendre dues llumetes als ulls imaginant com el dibuixaria amb l’arena. En aquell moment vaig notar com, després de tant de temps, l’Home del Capell de Palla tornava a respirar.
 |
| Amadeu Vives dibuixa amb l'arena fins i tot en l'aire. Fotografia de Natxo Francés. |
Volem dedicar el nostre espectacle a tota la gent que fa art i fa cultura, i treballa educant sensibilitats i consciències en nom del dret a ser més lliures, a viure més intensament, a gaudir de la bellesa i a créixer, en definitiva, com a éssers humans. En aquests temps en què se’ns vol fer creure que tot això són futilitats i valors a la baixa, nosaltres reivindiquem el dret a somniar, que és sinònim d’obrir un camí de vivències infinites que només depenen de la nostra voluntat.
Tornem al principi: el periodista Zequi Castellano ha volgut dedicar un dels seus Tercera persona del singular, el programa que dirigeix a Ràdio l'Om de Picassent, a L'Home del Capell de Palla. Hi vam conversar molt a gust en una d'aquelles entrevistes pausades i tan ben elaborades que tan estranyes són ja en la majoria dels mitjans, sotmesos al ritme trepidant del món actual. Gràcies, Zequi, per posar el teu temps valuós a disposició d'aquestes causes impagables.
ResponElimina"L'Home del Capell de Palla" fa molts anys que recorre amb la seva bicicleta de ferro la Safor i tots els paratges de les comarques centrals i encara més enllà a la recerca d'un somni on habitar. Ara el somni ha trobat la seva materialització. És una bellíssima història, mai oblidaré el primer cop que vaig sentir la teva veu en conjunció amb les imatges i la música. Són les disciplines en diàleg allò que li confereix el seu alè. Des de la humilitat, l'art s'erigeix en la icona i la paraula.
Abraçades, des de El Far.
Aquest moment en què vas veure i vas escoltar per primera vegada el nostre HCP vindrà amb mi per sempre com un dels més especials de la meua existència: quasi res! L'Home del Capell de Palla es va introduir aleshores en tu, i tu, alhora, li vas concedir un instant de vida plena, intensíssima, com les que el nostre personatge cerca vagant de somni en somni. Esperem poder presentar llibre i espectacle en molts llocs i que molta gent puga experimentar alguna cosa pareguda en directe.
EliminaGràcies pel teu alè. Besades cap al Far sempre present.
Certament, va ser una experiència molt bonica la de Pedreguer: poder escoltar la veu al mateix temps que sona la música i observar les figures de sorra. Tot molt ben complementat. Vull redundar amb el fet important de poder tenir tot l'espectacle en DVD. Deixant de banda que hi haurà gent a qui agradarà el text o no, és imprescindible disposar d'actuacions com aquestes en una forma estable i duradora: la vostra i tantes altres.
ResponEliminaL'enhorabona.
Vam tenir la feliç pensada de gravar l'espectacle en una segona actuació a Pedreguer. No el dia de l'estrena de què parle a l'entrada (2012), sinó dos anys després, quan crec que vosaltres hi éreu. Sense la part escènica, el projecte es queda coix. En aquest cas, l'espectacle fa de corretja de transmissió cap al text literari, crec jo. És molt enriquidor conjugar-ho tot.
EliminaGràcies en nom de tota la colla.