Joan Climent (Montitxelvo, la Vall d'Albaida 1918 - Gandia, la Safor 2004) és, fonamentalment, poeta. L'any 2001 va ser nomenat Fill Adoptiu de Gandia i l'any 2003 soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. A pesar d'aquesta segona condició, la dimensió cívica i poètica de Joan Climent a penes ha transcendit més enllà d'un radi d'acció de proximitat. I no és just, ni per a ell ni per a les nostres lletres. Tant de bo l'excusa del centenari del seu naixement hi ajude una mica.
 |
| Disseny de les postals: Jordi Puig |
 |
| Autor del cartell: Salva Vila Peiró. |
En l'enllaç següent aporte un tastet sonor de la seua poesia. Es tracta d'un poema dedicat a un altre escriptor, amic de Climent, Joan també de nom: Joan M. Monjo (Gandia, 1956-2007). Romania inèdit fins al moment en què el CEIC Alfons el Vell va publicar el volum d'on està extret: Dic que tot es queda sempre. Un pensament d'admiració i de respecte per als dos enyorats homes de lletres. El text transcrit és aquest: discret, bell, ple de tendresa com ho fou l'amic Joan Climent.
A Joan M. Monjo
A la calma perfecta de l'estiu
hi ha les cases cobertes per teulades
on naixen teuladins.
Són formes d'expressar-se l'existència
blanca de calç llunyana i de veus fondes
que parlen dins.
Se sent ara una olor plena de temps
que recorda els corrals, també les llunes
de les nits.
Se sent un camperol cabàs al muscle
que passa sense pressa i s'allunya
de matí.
La casa té les portes mig obertes
la persiana mig desenrotllada
i a la banda de dins
hi ha assossec de silencis en cadires
i brises de l'estiu plenes de crits
dels teuladins.
Dic que tot es queda sempre. Poemes inèdits de Joan Climent (Adelina Bataller, Gabriel Garcia Frasquet, Joan Iborra, Teresa Pascual, Maria Josep Escrivà, antòlegs). IX Homenatge a la paraula, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2005.
 |
| Joan Climent amb Adelina Bataller, en una imatge presa a Conca en els anys 70. Arxiu familiar. |
És important la memòria i és important la constància, la perseverança i, tot i que no cal carregar-te, t'ho agraïsc per partida triple.
ResponEliminaEsperem poder fer-ne més, d'iniciatives al voltant de la seua poesia. Esperem, d'entrada, trobar més moments per llegir-lo. O, vinga, no esperem més i marquem el proper café.
Vinga! Això vol dir que podem començar a rebotar les targes! Fem-ho amb el goig que encomanava.
Una abraçada,
J.
Quan el Jordi Puig convoca "a un cafè" jo comence a tremolar, perquè això vol dir agenda en mà i se'ns gira feina. La constància és important i aspirar sempre a més, sobretot quan es tracta de reivindicar l'obra dels qui ens han precedit. Hauria d'intentar que Joan Climent fora un nom conegut i respectat en l'àmbit de la literatura catalana. Ves preparant l'ordre del dia ;)
EliminaSempre tan a punt Maria Josep, amb tantes commemoracions se me n'havia passat aquesta, de Joan Climent. Gràcies per recordar-nos-ho.És una llàstima que no podré assistir el dia 11 a l'homenatge que li fareu, se n'anem uns dies de viatge. Espere poder llegir alguna cosa respecte de l'acte per algun dels mitjans que visite. Una abraçada
ResponEliminaMai farem prou per ser justos amb tot el que Joan Climent, i tants altres mestres, ens han deixat com a herència. El Joan riuria, si ens sentira dir-li "mestre". És un gran poeta, però, a més a més, la seua tasca en l'època i en les circumstàncies que li van tocar viure, és impagable. Ja farem per compartir informació sobre l'acte. Vosaltres, mentrestant, gaudiu del viatge. A veure si els actes de commemoració del centenari no s'acaben el dia 11 i encara tens ocasió de sumar-t'hi.
EliminaUna abraçada!
Gràcies a tu per la poeticitat sensitiva del teu comentari. I també per visitar Passa la vida.
ResponEliminaSalut!