Mirar al meu voltant i tractar de donar forma escrita a determinats fets, amors o ràbies són raons dels meus dies. Una altra: la relació amb la gent que em transmet ganes de viure i m'ensenya coses. Només m'interessa allò que m'emociona. De vegades, les emocions són colps de puny a la boca de l'estómac, i em confonen. Aleshores no escric. Aleshores camine i em fixe en el transcurs impertorbable de la natura. Normalment, tot es recompon, tard o d’hora. El desig i el riure immunitzen contra quasi tot.

diumenge, 29 d’abril del 2018

A Joan Climent, en el centenari del seu naixement

Joan Climent (Montitxelvo, la Vall d'Albaida 1918 - Gandia, la Safor 2004) és, fonamentalment, poeta. L'any 2001 va ser nomenat Fill Adoptiu de Gandia i l'any 2003 soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. A pesar d'aquesta segona condició, la dimensió cívica i poètica de Joan Climent a penes ha transcendit més enllà d'un radi d'acció de proximitat. I no és just, ni per a ell ni per a les nostres lletres. Tant de bo l'excusa del centenari del seu naixement hi ajude una mica. 




Si voleu conèixer millor l'escriptor i la seua obra, fa un temps en vaig parlar ací, aprofitant la publicació del llibre d'Ignasi Mora titulat Joan Climent, poeta. Un supervivent del segle XX


Disseny de les postals: Jordi Puig


El Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, del qual fou membre Climent des de 1990 fins al seu traspàs, li dedicarà divendres 11 de maig de 2018 un acte de record. Des de Saforíssims SL ens hi hem volgut sumar i hem preparat com a detall les postals poètiques que he penjat ací dalt. El company Salva Vila Peiró n'ha dissenyat aquest cartell per a l'ocasió:


Autor del cartell: Salva Vila Peiró.

En l'enllaç següent aporte un tastet sonor de la seua poesia. Es tracta d'un poema dedicat a un altre escriptor, amic de Climent, Joan també de nom: Joan M. Monjo (Gandia, 1956-2007). Romania inèdit fins al moment en què el CEIC Alfons el Vell va publicar el volum d'on està extret: Dic que tot es queda sempre. Un pensament d'admiració i de respecte per als dos enyorats homes de lletres. El text transcrit és aquest: discret, bell, ple de tendresa com ho fou l'amic Joan Climent.



TEULADINS

A Joan M. Monjo

A la calma perfecta de l'estiu
hi ha les cases cobertes per teulades
on naixen teuladins.

Són formes d'expressar-se l'existència
blanca de calç llunyana i de veus fondes
que parlen dins.

Se sent ara una olor plena de temps
que recorda els corrals, també les llunes
de les nits.

Se sent un camperol cabàs al muscle
que passa sense pressa i s'allunya
de matí.

La casa té les portes mig obertes
la persiana mig desenrotllada
i a la banda de dins
hi ha assossec de silencis en cadires
i brises de l'estiu plenes de crits
dels teuladins. 



Dic que tot es queda sempre. Poemes inèdits de Joan Climent (Adelina Bataller, Gabriel Garcia Frasquet, Joan Iborra, Teresa Pascual, Maria Josep Escrivà, antòlegs). IX Homenatge a la paraula, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2005.



Joan Climent amb Adelina Bataller, en una imatge presa a Conca en els anys 70. Arxiu familiar.





5 comentaris:

  1. És important la memòria i és important la constància, la perseverança i, tot i que no cal carregar-te, t'ho agraïsc per partida triple.
    Esperem poder fer-ne més, d'iniciatives al voltant de la seua poesia. Esperem, d'entrada, trobar més moments per llegir-lo. O, vinga, no esperem més i marquem el proper café.
    Vinga! Això vol dir que podem començar a rebotar les targes! Fem-ho amb el goig que encomanava.
    Una abraçada,
    J.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan el Jordi Puig convoca "a un cafè" jo comence a tremolar, perquè això vol dir agenda en mà i se'ns gira feina. La constància és important i aspirar sempre a més, sobretot quan es tracta de reivindicar l'obra dels qui ens han precedit. Hauria d'intentar que Joan Climent fora un nom conegut i respectat en l'àmbit de la literatura catalana. Ves preparant l'ordre del dia ;)

      Elimina
  2. Sempre tan a punt Maria Josep, amb tantes commemoracions se me n'havia passat aquesta, de Joan Climent. Gràcies per recordar-nos-ho.És una llàstima que no podré assistir el dia 11 a l'homenatge que li fareu, se n'anem uns dies de viatge. Espere poder llegir alguna cosa respecte de l'acte per algun dels mitjans que visite. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai farem prou per ser justos amb tot el que Joan Climent, i tants altres mestres, ens han deixat com a herència. El Joan riuria, si ens sentira dir-li "mestre". És un gran poeta, però, a més a més, la seua tasca en l'època i en les circumstàncies que li van tocar viure, és impagable. Ja farem per compartir informació sobre l'acte. Vosaltres, mentrestant, gaudiu del viatge. A veure si els actes de commemoració del centenari no s'acaben el dia 11 i encara tens ocasió de sumar-t'hi.

      Una abraçada!

      Elimina
  3. Gràcies a tu per la poeticitat sensitiva del teu comentari. I també per visitar Passa la vida.

    Salut!

    ResponElimina

HISTORIAL DE PASSA LA VIDA


Fa un temps, l'amic i company de devocions poètiques, Ricard Garcia, va publicar al seu preciós Cupressus sempervirens una entrada que duia per títol «Res no és, tot passa...». I arran d'ella, i d'una imatge suggeridora que la il·lustrava, d'uns cards on s'havien quedat enganxades petites restes de llana que delataven el pas d'animals, hi vaig escriure un comentari, que, amb alguna modificació introduïda ara, deia més o menys això: RESIDUS: «Allò que queda enganxat en aquests cards (potser la llana d'unes ovelles passatgeres...?) és la prova que, alhora que el temps passa, hi deixa... més »
Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 31 de desembre de 2020
Els meus avis foren persones molt humils. Els paterns vivien en una casa situada en la partida del Clot de la Mota, en el camí Vell de Cullera, quan el Grau s'acabava i començava a ser la Devesa, ja en territori de marjal. Al davant hi havia tota una zona de marenys, amb bancals cultivats d'hortalissa que arribaven pràcticament a tocar de mar. En molts casos, aquells bancals s'havien reomplert a sobre d'aiguamolls i hi feies un forat i brollava l'aigua fàcilment. Aquests bancals sovint es delimitaven amb unes bardisses altes, formades a base d'uns arbres que desenvolupaven unes ramificacions aplanades en forma de ventalls. Llegiu+



Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 11 de desembre de 2020

El XXIV Homenatge a la Paraula que organitza anualment el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia s'ha dedicat aquest any 2020 a l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, aprofitant i sumant-se així a l'avinentesa d'haver estat declarada Escriptora de l'Any per l'AVL. Com és tradicional, el centre ha publicat un llibre per a l'ocasió, amb textos d'escriptores i escriptors valencians que evoquen l'autora de la cèlebre novel·la *Matèria de Bretanya*...




Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 29 de novembre de 2020

Article publicat a l'especial de "La Veu dels Llibres" de *Nosaltres la Veu* del 20 de novembre, Dia del Llibre Valencià. Diria que és impossible, en els temps que corren, viure en el món del llibre i aconseguir traure’ns de sobre el vertigen de qui practica un triple salt mortal. Més encara en aquests moments pandèmics. Però el mal de cos provocat pel vertigen no és exclusiu d’aquesta època certament morbosa. Ve de lluny i s’ha anat gestant en un context social i, segurament, polític —dubte que es puguen separar aquests dos conceptes— no gens procliu a la cultura de la lletra impresa.

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 6 d'octubre de 2020

Tenia moltes ganes de deixar constància per ací que *Sempre és tard* ja és una realitat impresa, gràcies a Edicions Proa, i ho faig ara, després d'haver-se presentat *oficialment *en societat el dia 22 de setembre, en la cerimònia de lliurament dels Premis Literaris de Girona que convoca la Fundació Prudenci Bertrana. Una cerimònia —ho vaig dir a Twitter l'endemà mateix— que fou una "demostració de respecte per la cultura i per la literatura".