Amb molta satisfacció, per la part que m'hi afecta, compartesc ací la nota de premsa de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna (la Safor-Valldigna, País Valencià) on s'exposen les bases de la convocatòria del III Concurs de composició per a quintet de vent i soprano Solfes de la Mediterrània. Si coneixeu compositores o compositors que hi puguen estar interessats, feu-los-ho saber sense contemplacions. La idea i els impulsors mereixen tot el suport.
Ja són tres les convocatòries consecutives de Solfes de la Mediterrània, el concurs de composició per a música de cambra i cant líric organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i el grup Llevant Ensemble. L’edició de 2016 es [va presentar] públicament [el] divendres 17 de juny a les 20.00 hores a la Casa de la Cultura. Enguany s’han seleccionat tres poemes de Maria Josep Escrivà, escriptora i activista cultural del Grau de Gandia, a fi de continuar amb l’objectiu principal del certamen: la confecció d’un corpus de música amb cantants a partir de l’obra de poetes valencians. Aquesta tercera celebració de Solfes de la Mediterrània acollirà peces per a quintet de vent i soprano, unes peces que han de musicar tres poemes concrets de Serena barca, l’últim llibre de Maria Josep Escrivà, publicat per Buc.
NOTA DE PREMSA
Ja són tres les convocatòries consecutives de Solfes de la Mediterrània, el concurs de composició per a música de cambra i cant líric organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i el grup Llevant Ensemble. L’edició de 2016 es [va presentar] públicament [el] divendres 17 de juny a les 20.00 hores a la Casa de la Cultura. Enguany s’han seleccionat tres poemes de Maria Josep Escrivà, escriptora i activista cultural del Grau de Gandia, a fi de continuar amb l’objectiu principal del certamen: la confecció d’un corpus de música amb cantants a partir de l’obra de poetes valencians. Aquesta tercera celebració de Solfes de la Mediterrània acollirà peces per a quintet de vent i soprano, unes peces que han de musicar tres poemes concrets de Serena barca, l’últim llibre de Maria Josep Escrivà, publicat per Buc.
La data límit de lliurament de treballs és el dia 22
d’octubre de 2016. La composició guanyadora rebrà 1.000 euros i serà editada
per MusicVall. Com a novetat, durant el concert de l’11 de desembre, en què es
farà públic el veredicte i s’interpretaran les obres finalistes, s’atorgarà un
premi del públic, sense dotació econòmica però amb edició de la partitura a
càrrec també de MusicVall.
El concert del diumenge 11 de desembre serà a càrrec del
grup Llevant Ensemble i la soprano Maria Tamarit. Solfes de la Mediterrània té
en compte el festival internacional Sete Sóis Sete Luas, un conjunt de
manifestacions artisticoculturals del món mediterrani i lusòfon que, des de
1997, té a la capital de la Valldigna una de les trenta seus. Així les coses,
qualsevol creador de l’àmbit d’actuació del festival apadrinat a l’origen per José
Saramago pot participar en el concurs.
Aquests són els tres poemes seleccionats:
Aquests són els tres poemes seleccionats:
PASSA LA VIDA
1
Per obra d'un pensament,
joia de vol de milotxa,
s'eleva, brilla, s'encén,
alta com la garsa sola
en l'últim cel de ponent.
2
Patrimoni del record:
els canyars d'estiu, l'escola.
Ser qui sóc, la meua sort:
dels bancals, l'agró que vola,
i de l'ampla mar, el port.
3
Passa el fred i creixen nius.
Passen nius i creix el fred.
Passen vides, passen rius
i passa el dol, com també
passa el fred i passem vius.
Per a Vicenta Llorca, 2011
* * *
CANÇÓ DE BRESSOL
A partir del tema «Je dors»
del cantautor Hugo Mas
Fora, la lluna és bella aquesta nit.
Quantes estrelles, mortes al seu cel,
brillen encara per nosaltres!
Jo sola, en aquest racó de casa,
sempre em pregunte, abans d'adormir-me,
si tu, tan lluny de mi, m'estimes.
I sí, estic segura que també
m'estimes,
perquè en aquesta pau sense distàncies,
a poc a poc m'adorm com una criatura
que, al murmuri d'una cançó de bressol,
tanca els ulls, tanca els ulls, tanca els ulls…
Per a Cristina Martí Morell
* * *
ARBRE
El miracle, ser carn
en la fam del seu cos.
El seu cos, que és present
per al viu dels meus dits
venturosos. Als dits,
un banquet, una festa,
una banda de música
que passa, a poc a poc,
de música a brogit
en branques que s'encontren.
Les branques del seu arbre,
que cruix, i cruix, content,
quan amb braços i amb cames
m'hi enfile, fins al cim
més alt, a l'últim cel,
destí cap a la llum.
Ser miracle en la fam
i enfilar-se, cos
amunt, arbre amunt,
pels mateixos camins
que recorre la saba.
Serena barca, Edicions del Buc, 2016.
L'enhorabona! El teu llibre transcendeix a la música. A jo també m'ha passat una cosa pareguda: una alumna meua ha musicat amb violí i veu un poema meu, com a treball del seu conservatori. Vorem com queda.
ResponEliminaSegur que queda bé, aquesta composició amb violí i veu. El diàleg entre les diverses maneres d'expressió artística sempre és apassionant. Què pot suggerir una obra per motivar la creació d'una altra obra nova és tot un misteri que a mi sempre m'ha resultat fascinant. Que tingues molta sort i que la poesia ens continue alegrant el camí del fer.
Elimina