Fa just una setmana, el 8 de novembre passat, representàvem L'Home del Capell de Palla a l'imponent auditori de Teulada-Moraira. L'espectacle va estar programat com a clausura del X Aniversari de la Colla el Falçó, Associació de dolçainers i tabaleters de Teulada, i des de la mateixa colla es va presentar en la seua doble estructura: en una primera part, un concert protagonitzat per Xavier Richart i Cristina Martí a la dolçaina, i Àlex
Velázquez al piano, amb la intervenció especial de Dora Martí i Carlos
Linares com a balladors. Escolteu i mireu-los ballar ací el Bolero de l'Alcúdia, si us abelleix, en una gravació feta l'abril passat a Pedreguer.
Dora Martí Morell i Carlos Linares Bañón, balladors,
acompanyats pel pianista Àlex Velázquez.
acompanyats pel pianista Àlex Velázquez.
A la segona part —també en paraules de l'organització falçonera— «s'hi representà L'Home del Capell de Palla, un espectacle el
fil narratiu del qual és un relat de la poeta i escriptora Maria Josep
Escrivà, que relata la història d'un personatge que solament existeix en
somnis. La narració va acompanyada de l’animació amb il·lustracions fetes amb arena per Amadeu Vives i la música de piano i dolçaina interpretada [com a la part primera] per
Xavier Richart, Cristina Martí i Àlex Velázquez.»
 |
Aquests som l'Amadeu Vives i jo mateixa, donant vida sobre l'escenari a L'Home del Capell de Palla, en la doble i paral·lela realització de la il·lustració i la paraula oral. Una experiència que, personalment, no hauria pogut imaginar ni en el més bell dels somnis d'aquest personatge de ficció: |
«[...] si l’hoste que l’acull se sent satisfet amb la vida, l’Home del Capell de Palla hi pot estar-se esplèndidament. Té un espai net i ample on vagarejar a gust, i s’hi deixa portar per la sort. Un somni duu a un altre somni, i coneix desitjos nous, i l’alè que el transporta quasi li sembla infinit, com els camins que recorre en bicicleta, que van i vénen a la seua voluntat. Aleshores arriba la part més interessant. Perquè a poc a poc van mostrant-se fragments de la vida que ell ha traspassat, dels dies més recents, dels més recòndits i, fins i tot, de dies que encara no han arribat. I és que aquesta és la principal virtut dels somnis: que ocorren fora del temps, on res ni ningú no té autoritat per a dirigir-los ni per a recriminar-los. Lleugers, lliures com una ploma estovada. Imprevisibles com l’Home del Capell de Palla.»
Així amor em revela els prodigis
que els savis no abasten a comprendre,
i, quan ho dic, ells neguen els meus mots,
donant a entendre sols que dic follies.
Una setmana després, m'acompanya l'eco d'aquests versos recitats dalt d'un escenari d'un auditori amb les condicions de so més favorables amb què m'he trobat mai. Ho vàrem gaudir i ho vàrem compartir amb quasi cinc-centes persones amabilíssimes i generoses. Com també m'acompanya l'eco que perdura, en un raconet instal·lat en uns dominis que pertanyen mig al cor i mig a l'enteniment, d'aquella nota del piano d'Àlex Velázquez que es perd en un silenci esborronador, abans de donar pas a aquesta versió, crec que sublim, interpretada per Xavi Richart i per Cristina Martí. És d'aquelles coses que crec que s'han d'escoltar.
Si us ve de gust llegir el conte complet, hi podeu accedir des d'ací.
 |
El mag de l'arena, l'artista Amadeu Vives, en una foto preciosa d'un altre mag de la imatge, el fotògraf Natxo Francés. |
Com no podia ser d'altra manera, vàrem dedicar el nostre Home del Capell de Palla «a totes i tots aquells que en lo somni es deliten», però, en aquest cas concret, i molt especialment, a algunes persones presents a la sala que, per motius i circumstàncies diverses, ho necessitaven amb una urgència major. Aquella dedicatòria, que acaba estampada en l'arena en cada representació, va associada a uns versos d'Ausiàs March que la protagonista femenina del conte llig en un moment en què està a punt de quedar-se dormida, i per tant, d'entrar en contacte —oníric— amb aquell home que sap, i sabem, que «només existeix en els somnis dels altres»:
Així amor em revela els prodigis
que els savis no abasten a comprendre,
i, quan ho dic, ells neguen els meus mots,
donant a entendre sols que dic follies.
La gravació d'aquest vídeo també es va fer a l'Espai Cultural de Pedreguer,
l'abril de 2014.
l'abril de 2014.
Però allò que vindrà amb mi per sempre més, i que ja forma part del meu repertori de vivències especials associades amb aquesta aventura artística col·lectiva, té el nom d'una personeta jove: Àngela Gadea Guixot, que em va venir a saludar, acompanyada de la seua família, en acabar l'espectacle. I que em consta que feia anys aquell dia 8 de novembre i havia demanat a sa mare, com a desig i regal d'aniversari, anar a Teulada a veure el nostre L'Home del Capell de Palla. No cal dir que la regalada, pels quatre costats i sense cap mena de dubte, hi vaig ser jo, amb aquell bell gest de pura admiració. Una abraçada, petita gran amiga, que, amb el teu permís, farem extensible a tota la família sencera.
 |
| Equip homecapeller encarat a un espill, moments abans de l'actuació del dia 8 de novembre de 2014 a Teulada. Autofoto. D'esquerra a dreta, Carlos Linares, Cristina Martí, Àlex Velázquez, Amadeu Vives, Xavi Richart, M. J. Escrivà. En la línia inferior central, Dora Martí. |
ADDENDA (24 de setembre de 2015)
Per fi podem ensenyar el vídeo-tràiler promocional de L'Home del Capell de Palla. Ara sí, una petita mostra (01.35 min) on s'ajunta la música, la imatge i la veu.
Agraïm molt sincerament la col·laboració d'Alexandra Pérez, i d'Àngels Selfa en aquest treball.
Video promocional de L'Home del Capell de Palla. Un espectacle del grup Onades en què l'art, la música, la paraula i la dansa esdevindran un somni real.
Piano: Àlex Velázquez.
Dolçaines: Xavi Richart i Cristina Martí.
Animació amb arena: Amadeu Vives.
Narració: Maria Josep Escrivà.
Balladors: Dora Martí i Carlos Linares.
àià produccions: angels.selfa@gmail.com
Moltes gracies Maria Josep per aquesta dedicatoria tant bonica.Ma mare hem va portar a Pedreguer per a veureu per primera vegada, i hem va encantar,i moltes vegades pensaba en L'home del capell de palla i per aixó quan vaig saber que justament el 8 de novembre estaveu a Teulada hem vaig demanar dos regals un raspall de dents electric perquè porte ferros i el dentista diu que és millor que el raspall normal i l'altre ha sigut anar a veure l'home del capell de palla,que m'ha tornat a encantar.I crec que sempre recordaré´aquest espectacle i les teves paraules que m'han emocionat molt.(Escric desde l'ordinador de ma mare però soc Àngela Gadea Guixot.
ResponEliminaAmiga Àngela: sàpigues que ahir me'n vaig anar al llit molt feliç després d'haver llegit el teu comentari. Gràcies infinites.
EliminaNo crec que puguem competir amb la gran responsabilitat que té el raspall de dents elèctric amb la teua boca, però, et dic una cosa: sospite que una persona que, com tu amb els teus encantadors 11 anys, és capaç de triar aquelles coses que la fan feliç, té moltes possibilitats en la vida de descobrir coses importants i enriquidores. El teu raspall, i els ferros, i una miqueta de paciència, t'ajudaran a tindre una boca ben bonica; l'Home del Capell de Palla, i tot allò que t'ajude a somniar, a emocionar-te, i en definitiva, a viure la vida intensament, et faran una persona invencible.
Tota la gent que formem L'Home del Capell de Palla, i especialment jo ens sentim molt afortunats, i molt ben acompanyats, tenint una admiradora tan entusiasta com tu.
Ah!, i gràcies també per atrevir-te a escriure per ací. Les paraules són imprescindibles. Sense paraules (escrites) no hauria existit L'Home del Capell de Palla. Dóna també les gràcies a ta mare per haver-te prestat l'ordinador.
Que els àngels que portes al nom et siguen propicis, ara i sempre.
Molts besos i molta sort.
Molt bon blog, m'encanta :D
ResponEliminaBenvingut sigues. I gràcies per deixar constància del teu pas amable per ací.
EliminaSalut!, i encantada.
Estem parlant de dos persones encantadores i úniques. De Maria Josep Escrivà em declaro "fan" número u. I d' Àngela us he de dir que és una doneta meravellosa. La conec fa un parell d'anys i em va robar el cor des d'el primer instat. Des d'aquí una besada a les dos. Sou un regal per les persones que us coneixen. Eduard
ResponEliminaFan número 1: parle per mi, perquè em consta que l'Àngela es defensa a soles, i supose que ja ho farà quan et tinga cara a cara. En el meu cas, tinc ben clar i assumit que, si posseïsc alguna virtut és la sort que em contagien les persones que m'estime i que m'estimen. El regal és la teua amistat incondicional, Eduard, la teua proximitat i les teues atencions constants.
EliminaPel que sembla, l'Àngela pot començar-se a fer col·lecció de cors robats. Ja en té dos: el teu i el meu. Però que ens els torne, que nosaltres els necessitem, els cors, per a estimar-la durant molt de temps.
Benvolguda amiga,
ResponEliminaEncara no havia visitat aquesta entrada, com bé dius, "homecapellera" i m'has fet reviure les sensacions que vaig experimentar en la passada representació pedreguera. En una època on cada espectacle interdisciplinar es bateja amb desenes d'adjectius, s'ha de dir que "L'home del capell de palla" traspua una autenticitat/identitat única. És, al remat, pur gaudi artístic, des del component oníric a l'enfocament visual que guia l'acció. Per això cal felicitar les animetes que han fet rodolar aquest xou (i tu ets part evidentíssima de l'agraïment).
Heu bastit una experiència que acarona la consciència de l'espectador i això solament s'aconsegueix amb talent, esforç i molta voluntat: ingredients que no són mai casuals, ni espontanis, sinó que defineixen un profund respecte pel que s'està fent. Aquest hauria de ser un dogma per a creadors, gestors culturals o simples espectadors. I en un present tan procliu a la saturació d'expectatives i esdeveniments, caldria parar més atenció a com i quan se subratllen les agendes. I jo, aquest espectacle, sempre el tindré subratllat en fosforescent. Simplement, per no oblidar-me'n. L'enhorabona i que en vinguen molts més, d'homes i de capells! Una abraçada!
Seria molt injusta si deixara passar per alt aquest comentari, Jovi. Però, sincerament, no sé per on començar.
EliminaPuc començar dient-te milantamil gràcies, això per descomptat. I després, que tota la gent que formem part d'aquest espectacle estem més que contents i agraïts amb la resposta del públic, amb els resultats, amb les alegries i les satisfaccions que ens està donant l'HCP. I això ho dic, no per fer-me la xula, sinó per deixar constància que es poden fer coses boniques (perquè no tinc vergonya de reconèixer que l'HCP ho és), de qualitat, amb sensibilitat, que es fonamenten en el pur gaudi de la bellesa i de la màgia, de les bones sensacions..., i alhora estar fent un treball apte per a majories. De vegades s'encerta, perquè una cosa està tocada per alguna gràcia especial, i aquest n'és un exemple.
Mai no hauríem de perdre la confiança en la sensibilitat artística, amic meu. Per a tota la resta, com tu dius, treball, i tossuderia.
Una abraçada immensa, i gràcies sempre pel teu suport incansable. Per a mi eres un puntal, ja ho saps.