Passa la vida

Mirar al meu voltant i tractar de donar forma escrita a determinats fets, amors o ràbies són raons dels meus dies. Una altra: la relació amb la gent que em transmet ganes de viure i m'ensenya coses. Només m'interessa allò que m'emociona. De vegades, les emocions són colps de puny a la boca de l'estómac, i em confonen. Aleshores no escric. Aleshores camine i em fixe en el transcurs impertorbable de la natura. Normalment, tot es recompon, tard o d’hora. El desig i el riure immunitzen contra quasi tot.

diumenge, 6 d’octubre del 2024

'Sortirem dels racons foscos', del grup musical Afers Domèstics

El poema «Enllà del foc» té mil vides. Els amics d'Afers Domèstics li n'acaben de concedir una altra de molt bella dins el seu nou treball: Sortirem dels racons foscos (2024).

El podeu escoltar més avall, amb la lletra del poema que han adaptat així.

Creix el temps com creix el verd.
Sega el verd el foc que passa,
igual que, en la nit, el gel
silenciós també passa.

[bis]

Però creix cendra del foc
i la sega el camí cert.
Tan cert com que, enllà del foc,
sempre, sempre venç el verd.
Sempre, sempre venç el verd.
Sempre venç el verd.

...

Sortirem dels racons foscos és el segon treball de poesia musicada d’Afers Domèstics i es va estrenar a totes les plataformes digitals el 20 de setembre de 2024. Ací n'expliquen la gènesi del treball i ens ofereixen un tast dels 15 poemes musicats.

Afers Domèstics són: Josep Ginesta (músic, veu, guitarra i harmònica); Núria Cañellas (pianista i mànager del grup) i Jordi Homs (actor).

Aquests són els crèdits del disc:

© Afers Domèstics. Octubre 2024.
© Poemes musicats per J. Ginesta. Afers Domèstics.
© Poemes (lletra): Fulla per fulla (poema de Miquel Martí i Pol), El Crit i Seré de tu (poemes de Susanna Lliberós), Els meus morts (poema de Marc Granell), L’arbre de la vida i Ulls de glaç (poemes de Jordi Solà Coll), El mur i jo i Sortirem dels racons foscos (poemes de Jordi Homs Forcada), Una cadira en la boira (poema de Marta Vilardaga), Pinyol i Lluny (poemes de Josep Porcar), Enllà del foc i Mirall en el mirall (Maria Josep Escrivà)
Productor: Ricard Puigdomènech.
Distribució plataformes digitals: Cases de la Música (Manresa).

No és l'única complicitat que compartim amb els Afers Domèstics. Una nit molt bonica ens vam reunir al voltant d'un piano sota l'advocació d'Elies Monxolí i de Salvat-Papasseit... No us ho creieu?

dijous, 12 de setembre del 2024

El drama humà de la Mediterrània en la veu poètica de Fran García

L'any 2017, una obra titulada Mare Nostrum guanyava el Certamen de poesia Marc Granell Vila d'Almussafes en la modalitat de castellà. A la plica corresponent constava que l'autor es deia Fran García i que havia nascut a València l'any 1975. El poemari era escruixidor, elegant, sintètic. Un brevíssim poema em va trasbalsar:

Quedaba poco.
Estábamos muy cerca.
No queda nada.

Fran García: Mare Nostrum, Edicions 96, 2018

Fran García, en una fotografia d'Alejandra López.

Vaig estirar del fil d'aquell haiku estremidor i, al cap d'uns anys, vaig voler que encapçalara un poema meu que es va titular «Els polps» i que acaba:

«Els polps» es pot llegir a Sempre és tard, Edicions Proa, 2020.

Fran García dirigeix un taller d’escriptura poètica a la llibreria Ibercultura, a Lucerna (Suïssa), on resideix des de 2012. Mare Nostrum acaba de traduir-se a l'alemany, gràcies a Malin Petzer, i jo mateixa n'he fet una traducció al català. Dissabte 14 de setembre, a les 17.30 h, presentarem la nova edició trilingüe del llibre en aquesta llibreria suïssa que regenta Fátima Del Olmo Rodríguez.

L'acte es podrà seguir, amb inscripció, punxant ací damunt.

En la meua traducció, el haiku epifànic de Fran ha quedat així. Continua estremint-me.

Quedava poc.
Érem ben a la vora.
No en queda res.

Fran García: Mare Nostrum. Edició trilingüe castellà-alemany-català.

Disseny i maquetació de Josep Olaso-Edicions 96, 2024.

Subscriure's a: Missatges (Atom)

HISTORIAL DE PASSA LA VIDA

Fa un temps, l'amic i company de devocions poètiques, Ricard Garcia, va publicar al seu preciós Cupressus sempervirens una entrada que duia per títol «Res no és, tot passa...». I arran d'ella, i d'una imatge suggeridora que la il·lustrava, d'uns cards on s'havien quedat enganxades petites restes de llana que delataven el pas d'animals, hi vaig escriure un comentari, que, amb alguna modificació introduïda ara, deia més o menys això: RESIDUS: «Allò que queda enganxat en aquests cards (potser la llana d'unes ovelles passatgeres...?) és la prova que, alhora que el temps passa, hi deixa... més »

Arbre de la vida. Bon any 2021

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 31 de desembre de 2020

Els meus avis foren persones molt humils. Els paterns vivien en una casa situada en la partida del Clot de la Mota, en el camí Vell de Cullera, quan el Grau s'acabava i començava a ser la Devesa, ja en territori de marjal. Al davant hi havia tota una zona de marenys, amb bancals cultivats d'hortalissa que arribaven pràcticament a tocar de mar. En molts casos, aquells bancals s'havien reomplert a sobre d'aiguamolls i hi feies un forat i brollava l'aigua fàcilment. Aquests bancals sovint es delimitaven amb unes bardisses altes, formades a base d'uns arbres que desenvolupaven unes ramificacions aplanades en forma de ventalls. Llegiu+

Chester sense filtre. A Carmelina Sánchez-Cutillas

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 11 de desembre de 2020

El XXIV Homenatge a la Paraula que organitza anualment el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia s'ha dedicat aquest any 2020 a l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, aprofitant i sumant-se així a l'avinentesa d'haver estat declarada Escriptora de l'Any per l'AVL. Com és tradicional, el centre ha publicat un llibre per a l'ocasió, amb textos d'escriptores i escriptors valencians que evoquen l'autora de la cèlebre novel·la *Matèria de Bretanya*...

Literatura i altres responsabilitats

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 29 de novembre de 2020

Article publicat a l'especial de "La Veu dels Llibres" de *Nosaltres la Veu* del 20 de novembre, Dia del Llibre Valencià. Diria que és impossible, en els temps que corren, viure en el món del llibre i aconseguir traure’ns de sobre el vertigen de qui practica un triple salt mortal. Més encara en aquests moments pandèmics. Però el mal de cos provocat pel vertigen no és exclusiu d’aquesta època certament morbosa. Ve de lluny i s’ha anat gestant en un context social i, segurament, polític —dubte que es puguen separar aquests dos conceptes— no gens procliu a la cultura de la lletra impresa.

Us presente 'Sempre és tard'

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 6 d'octubre de 2020

Tenia moltes ganes de deixar constància per ací que *Sempre és tard* ja és una realitat impresa, gràcies a Edicions Proa, i ho faig ara, després d'haver-se presentat *oficialment *en societat el dia 22 de setembre, en la cerimònia de lliurament dels Premis Literaris de Girona que convoca la Fundació Prudenci Bertrana. Una cerimònia —ho vaig dir a Twitter l'endemà mateix— que fou una "demostració de respecte per la cultura i per la literatura".