Jordi Solà Coll acaba de publicar a Tanit Poesia el seu segon llibre, titulat Ira. Aquest que hi transcric és el poema que clou el primer apartat del recull. Un exercici de sobrietat poètica —no només en aquest poema, sinó en tota l'obra—, que subratlla, en la contenció i la concentració del dir, el malestar del poeta davant del dolor de l'existència. Dolor des de i envers l'ésser humà, però, sobretot, dolor amb l'ésser humà.
Han caigut tots els pètals
de la rosa.
al peu del
petit pitxer
una hecatombe.
 |
| Consol Martínez Bella, amb la seua plasticitat poètica, ha fotografiat així aquesta hecatombe de pètals. |
Impossible obviar la importància de la rosa en l'imaginari poètic de Rilke. Entre els seus Poemes francesos, en el recull titulat «Les roses», hi ha aquests versos colpidors: «Que fait un rose là où le sort / sur nous s'épuise?», traduïts per Mariàngela Vilallonga com: «Què hi fa una rosa allà on el destí / sobre nosaltres s'esgota?
I aquests altres que, gose pensar, podrien haver encapçalat perfectament algun dels poemes del llibre de Jordi Solà Coll.
Rose qui, en naissant, à rebours imites
les lenteurs de la mort.
Rosa que, en néixer, per contra imites
les lentituds de la mort.
Mariàngela Vilallonga, trad.
 |
| Podeu accedir des d'ací a la botiga on line de Tanit Poesia. |
Ira: «Un camí —com l'autor mateix ha escrit al seu blog— on el dolor i la revolta es retroben en el mot. Un periple llarg i incert on l'única veritat és l'ésser que oscil·la eternament entre la fosca i la llum».
Fas esment de la sobrietat, que fa paradoxal el concepte ira: Violenta irritació contra algú o alguna cosa, que diu l'Alcover i Moll.
ResponEliminaPel que fa a llegir-lo, només que puga trobar un foradet a una llista de llibres que he triat, el mamprendré.
Tu ja saps que els diccionaris ens ofereixen definicions i significats objectius, i la poesia és l'art de transgredir-los (anar més enllà) o de "pervertir-los" (en el sentit etimològic de "capgirar"). Quan et llegesques Ira veuràs que el poeta hi manifesta una "violenta irritació" contra el món, però ho fa de manera mesurada, continguda, condensada o sòbria en l'expressió. I crec, modestament, que aquesta intenció és efectiva i el resultat és colpidor. Ja ens diràs.
EliminaGràcies per l'interès. Salut!