Fa un temps, l'amic i company de devocions poètiques, Ricard Garcia, va publicar al seu preciós Cupressus sempervirens una entrada que duia per títol «Res no és, tot passa...». I arran d'ella, i d'una imatge suggeridora que la il·lustrava, d'uns cards on s'havien quedat enganxades petites restes de llana que delataven el pas d'animals, hi vaig escriure un comentari, que, amb alguna modificació introduïda ara, deia més o menys això:
RESIDUS: «Allò que queda enganxat en aquests cards (potser la llana d'unes ovelles passatgeres...?) és la prova que, alhora que el temps passa, hi deixa el seu rastre, les seues petges, les recialles. Per a mi la poesia [i ara, per extensió podria dir també la literatura, l'escriptura amb finalitat literària] és una cosa pareguda. Aquells residus, aquells vestigis del pas, enganxats en algun lloc, a pesar del caràcter efímer de tot.»
I com que el temps s'avança a totes les nostres accions, i si molt te'n descuides les sepulta sota una capa de pols, hem pensat que seria bona idea instal·lar al PASSA LA VIDA un arxiu, o un aparador, a manera d'«Historial» on s'ordenen les entrades —i la corresponent imatge representativa— que, lògicament, han d'anar desapareixent de la primera plana d'aquest (pulcri)bloc. Per a qui té l’amabilitat d’honorar-nos amb les seues visites més o menys regulars, aquest arxiu recopilatori no li aportarà cap novetat. Però pensem que pot ser útil per a aquelles persones que s’hi deixen caure, pel nostre PV, per primera vegada, i s’hi vulguen fer una idea global a primer cop d’ull.
Heus ací, doncs, els «residus» d’una vida com qualsevol altra que, com aquell ramat recobert de llana, hi va passant, serenament però ininterrompuda. Algunes de les recialles, escrites i fotografiades, que en van quedant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada