Mirar al meu voltant i tractar de donar forma escrita a determinats fets, amors o ràbies són raons dels meus dies. Una altra: la relació amb la gent que em transmet ganes de viure i m'ensenya coses. Només m'interessa allò que m'emociona. De vegades, les emocions són colps de puny a la boca de l'estómac, i em confonen. Aleshores no escric. Aleshores camine i em fixe en el transcurs impertorbable de la natura. Normalment, tot es recompon, tard o d’hora. El desig i el riure immunitzen contra quasi tot.

dijous, 12 de setembre del 2024

El drama humà de la Mediterrània en la veu poètica de Fran García

L'any 2017, una obra titulada Mare Nostrum guanyava el Certamen de poesia Marc Granell Vila d'Almussafes en la modalitat de castellà. A la plica corresponent constava que l'autor es deia Fran García i que havia nascut a València l'any 1975. El poemari era escruixidor, elegant, sintètic. Un brevíssim poema em va trasbalsar:

Quedaba poco.
Estábamos muy cerca.
No queda nada.

Fran García: Mare Nostrum, Edicions 96, 2018

 

 Fran García, en una fotografia d'Alejandra López.

Vaig estirar del fil d'aquell haiku estremidor i, al cap d'uns anys, vaig voler que encapçalara un poema meu que es va titular «Els polps» i que acaba:


«Els polps» es pot llegir a Sempre és tard, Edicions Proa, 2020.


Fran García dirigeix un taller d’escriptura poètica a la llibreria Ibercultura, a Lucerna (Suïssa), on resideix des de 2012. Mare Nostrum acaba de traduir-se a l'alemany, gràcies a Malin Petzer, i jo mateixa n'he fet una traducció al català. Dissabte 14 de setembre, a les 17.30 h, presentarem la nova edició trilingüe del llibre en aquesta llibreria suïssa que regenta Fátima Del Olmo Rodríguez. 

L'acte es podrà seguir, amb inscripció, punxant ací damunt. 



En la meua traducció, el haiku epifànic de Fran ha quedat així. Continua estremint-me.

Quedava poc.
Érem ben a la vora.
No en queda res. 

Fran García: Mare Nostrum. Edició trilingüe castellà-alemany-català.

 

Disseny i maquetació de Josep Olaso-Edicions 96, 2024.



Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

HISTORIAL DE PASSA LA VIDA


Fa un temps, l'amic i company de devocions poètiques, Ricard Garcia, va publicar al seu preciós Cupressus sempervirens una entrada que duia per títol «Res no és, tot passa...». I arran d'ella, i d'una imatge suggeridora que la il·lustrava, d'uns cards on s'havien quedat enganxades petites restes de llana que delataven el pas d'animals, hi vaig escriure un comentari, que, amb alguna modificació introduïda ara, deia més o menys això: RESIDUS: «Allò que queda enganxat en aquests cards (potser la llana d'unes ovelles passatgeres...?) és la prova que, alhora que el temps passa, hi deixa... més »
Arbre de la vida. Bon any 2021
Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 31 de desembre de 2020
Els meus avis foren persones molt humils. Els paterns vivien en una casa situada en la partida del Clot de la Mota, en el camí Vell de Cullera, quan el Grau s'acabava i començava a ser la Devesa, ja en territori de marjal. Al davant hi havia tota una zona de marenys, amb bancals cultivats d'hortalissa que arribaven pràcticament a tocar de mar. En molts casos, aquells bancals s'havien reomplert a sobre d'aiguamolls i hi feies un forat i brollava l'aigua fàcilment. Aquests bancals sovint es delimitaven amb unes bardisses altes, formades a base d'uns arbres que desenvolupaven unes ramificacions aplanades en forma de ventalls. Llegiu+


Chester sense filtre. A Carmelina Sánchez-Cutillas

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 11 de desembre de 2020

El XXIV Homenatge a la Paraula que organitza anualment el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de Gandia s'ha dedicat aquest any 2020 a l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, aprofitant i sumant-se així a l'avinentesa d'haver estat declarada Escriptora de l'Any per l'AVL. Com és tradicional, el centre ha publicat un llibre per a l'ocasió, amb textos d'escriptores i escriptors valencians que evoquen l'autora de la cèlebre novel·la *Matèria de Bretanya*...
Literatura i altres responsabilitats

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 29 de novembre de 2020

Article publicat a l'especial de "La Veu dels Llibres" de *Nosaltres la Veu* del 20 de novembre, Dia del Llibre Valencià. Diria que és impossible, en els temps que corren, viure en el món del llibre i aconseguir traure’ns de sobre el vertigen de qui practica un triple salt mortal. Més encara en aquests moments pandèmics. Però el mal de cos provocat pel vertigen no és exclusiu d’aquesta època certament morbosa. Ve de lluny i s’ha anat gestant en un context social i, segurament, polític —dubte que es puguen separar aquests dos conceptes— no gens procliu a la cultura de la lletra impresa.
Us presente 'Sempre és tard'

Maria Josep Escrivà, Passa la vida: 6 d'octubre de 2020

Tenia moltes ganes de deixar constància per ací que *Sempre és tard* ja és una realitat impresa, gràcies a Edicions Proa, i ho faig ara, després d'haver-se presentat *oficialment *en societat el dia 22 de setembre, en la cerimònia de lliurament dels Premis Literaris de Girona que convoca la Fundació Prudenci Bertrana. Una cerimònia —ho vaig dir a Twitter l'endemà mateix— que fou una "demostració de respecte per la cultura i per la literatura".