L'any 2017, una obra titulada Mare Nostrum guanyava el Certamen de poesia Marc Granell Vila d'Almussafes en la modalitat de castellà. A la plica corresponent constava que l'autor es deia Fran García i que havia nascut a València l'any 1975. El poemari era escruixidor, elegant, sintètic. Un brevíssim poema em va trasbalsar:
Quedaba poco.
Estábamos muy cerca.
No queda nada.
Fran García: Mare Nostrum, Edicions 96, 2018
Fran García, en una fotografia d'Alejandra López.
Vaig estirar del fil d'aquell haiku estremidor i, al cap d'uns anys, vaig voler que encapçalara un poema meu que es va titular «Els polps» i que acaba:
«Els polps» es pot llegir a Sempre és tard, Edicions Proa, 2020.
Fran García dirigeix un taller d’escriptura poètica a la llibreria Ibercultura, a Lucerna (Suïssa), on resideix des de 2012. Mare Nostrum acaba de traduir-se a l'alemany, gràcies a Malin Petzer, i jo mateixa n'he fet una traducció al català. Dissabte 14 de setembre, a les 17.30 h, presentarem la nova edició trilingüe del llibre en aquesta llibreria suïssa que regenta Fátima Del Olmo Rodríguez.
L'acte es podrà seguir, amb inscripció, punxant ací damunt.
%20(1).jpg)
En la meua traducció, el haiku epifànic de Fran ha quedat així. Continua estremint-me.
Quedava poc.
Érem ben a la vora.
No en queda res.
Fran García: Mare Nostrum. Edició trilingüe castellà-alemany-català.
Disseny i maquetació de Josep Olaso-Edicions 96, 2024.