Del primer llibre de poesia que vaig escriure i que vaig arribar a presentar, fins i tot, a un premi literari, només se'n va salvar, i una mica modificat encara, el títol, que acabà ubicat en un poema titulat «El Clot de la Mota», inclòs, no al primer, sinó al segon llibre publicat —ara sí— i fa molts anys descatalogat: A les palpentes del vidre (Columna, 1998). Així acaba el poema que evoca un temps i, sobretot un lloc, perduts per sempre. En el vers final hi ha camuflat el títol d'aquell protollibre també desaparegut, com tot allò que ja no és el Clot de la Mota: L'últim raig de sol sempre és verd.
[...] un món enllà
l’estiu de bat a bat, enmig d’un clot
antic de motes, camí de la mar,
on l’últim raig de sol sempre era verd.
 |
| Violetes de mar (Malcolmia littorea). La planta està fotografiada a l'Albufera de València. La imatge procedeix d'aquesta pàgina de la xarxa. Hi consta l'autoria. |
En aquella partida del Clot de la Mota, en terra de marjals, a la vora del camí Vell de Cullera, hi havia viscut la meua família paterna. Els meus germans i jo hi vàrem passar la infantesa. Entre cals meus avis i la mar hi havia una zona viva de marenys, on es feia hortalissa de la que olia a hortalissa, i on les violetes i els lliris de mar florien en el seu hàbitat natural. Les motes —així en diem, de les dunes, en aquesta part de país— feien de lliure frontera abans que abastàrem amb la mirada l'horitzó marí. Un mal dia que no sé datar, però devíem haver entrat en la dècada dels 90, la pesta urbanística ho va sepultar tot sota una infinitat de blocs d'edificis més lletjos que un pecat. Adéu al paradís. Adéu a tants paradisos que es va engolir per sempre el ciment dels voraços.
 |
| Com diuen els companys de l'excel·lent blog A un tir de pedra, en una completíssima entrada dedicada a La marjal de la Safor i l'Auir: «L'ex Clot de la Mota, a la platja de Gandia, anys 60». |
En va quedar el topònim, en forma de nom de carrer i de parc d'atraccions sorollós assetjat per l'asfalt. Terrorífic. Ma mare m'ha contat infinitat de vegades que, quan va començar a treballar a l'Hotel Bayren de la platja de Gandia —ep!, amb contracte—, amb només setze anys, havia de recórrer amb bicicleta una senda que passava a vora d'aquell Clot de la Mota que en els anys seixanta encara era una gran bassa d'aigua enmig de les marjals (vegeu la foto de més amunt). I continua explicant que un dia va desaparèixer un home del Grau, que tenia fama de ser «un borratxet» i se sospitava que podia haver caigut en aquell toll d'aigua profunda. Ella, per por, feia una gran volta durant aquells dies per evitar passar a prop del Clot de la Mota. L'hi van trobar ofegat, efectivament, al cap d'un temps. La màgia, el misteri que contenen les paraules, la vida secreta d'un topònim que forma part de la nostra educació sentimental, el nom propi del nostre espai biogràfic, quasi com el d'una persona estimada. L'únic que en resta, de vegades, quan hem fet desaparèixer el lloc que aquell topònim designava.
El Clot de la Mota va ser durant alguns anys un depriment parc
d'atraccions. Però, encara que siga difícil d'imaginar, tot pot anar sempre a pitjor. I un 13 d'abril de
l'any 2012 vaig veure publicat al diari Las Provincias aquest titular: Gandia
instalará un coliseo con espectáculos de gladiadores para atraer
turistas a la playa. Artistas falleros adornarán el circo romano en el
Clot de la Mota, que recreará luchas y actividades para 2.000 personas.
Un «coliseo con espectáculos de gladiadores», sí, ho heu llegit bé. El
PP havia guanyat les eleccions un any abans i governava amb majoria
absoluta a Gandia, per primera —i de moment única— vegada en la
història. Aquest deliri gore de cartó pedra va durar un parell
d'estius; o potser durà mentre durà la legislatura del malson, no me'n
recorde. L'any 2015
el PP va perdre l'alcaldia de Gandia. Rellegesc ara aquell article i
hauria de petar-me de riure, però, en comptes d'això, encara se'm
regiren els budells.
 |
| Imatge extreta d'un article publicat al diari El Punt Avui del 12 de maig de 2014, en què Compromís Gandia denuncia la tala d'arbres al Clot de la Mota. Calia fer-hi lloc per instal·lar un complex que s'havia de dir Maremàgnum... |
 |
| «Con
Maremagnum se pretende cambiar de "la playa de las tres P, playa, paseo y
pipas, a la playa de las tres M, mar, marjal y Maremagnum", han informado
desde el consistorio». 1 de juny de 2012, publicat a 20 minutos. Així se les gastaven en aquella època els il·luminats polítics que governaven el meu poble. Afortunadament, les coses consistorials han canviat per a bé i és de justícia reconèixer-ho. |
Maremagnum se
pretende cambiar de "la playa de las tres P, playa, paseo y pipas, a la
playa de las tres M, mar, marjal y Maremagnum", han informado desde el
consistorio.
Ver más en: https://www.20minutos.es/noticia/1498393/0/
Ver más en: https://www.20minutos.es/noticia/1498393/0/
con Maremagnum se
pretende cambiar de "la playa de las tres P, playa, paseo y pipas, a la
playa de las tres M, mar, marjal y Maremagnum", han informado desde el
consistorio.
Ver más en: https://www.20minutos.es/noticia/1498393/0/
Ver más en: https://www.20minutos.es/noticia/1498393/0/
con Maremagnum se
pretende cambiar de "la playa de las tres P, playa, paseo y pipas, a la
playa de las tres M, mar, marjal y Maremagnum", han informado desde el
consistorio.
Ver más en: https://www.20minutos.es/noticia/1498393/0/
Ver más en: https://www.20minutos.es/noticia/1498393/0/
Només set anys després d'aquestes notícies al·lucinògenes, els mitjans de comunicació es fan ressò d'un extens informe de l'ONU on es dona notícia de l'estat dels oceans i del desgel, i de les repercussions en la pujada del nivell del mar: quasi un metre en menys de 100 anys. És a dir, que, després de totes les barrabassades amb què no hem cessat d'impedir-ho, les aigües tornaran a cobrir les parts fondes de la terra. I rieu-vos-en, de l'extint Clot de la Mota on un dia es va ofegar aquell pobre borratxet del Grau.
Aquest és el maremàgnum que ens oferirà el futur —immediat—, si no hi canviem radicalment comportaments i consciència. Difícil. I ja ho sabeu: la realitat sempre supera la ficció.
 |
| Zones de risc a la Ribera i la Safor segons el mapa de risc de http://sealevel.climatecentral.org/ |
Enllaços recomanables:
La pujada imparable del nivell del mar serà més ràpida i més greu del que es creia
El nivell del mar amenaça València amb una pujada de 0,36 cm anuals
Com has dit bé, la pesta urbanística ho va matar tot.
ResponEliminaNo entenc aquests aires de grandesa que els polítics arroguen per a satisfer egos i posteritats. Ara em va al cap un cartell que hi ha en un lloc específic del centre on treballe: deixa-ho igual de net com ho havies trobat. Tristament, ací va del contrari: empastifa tant quant pugues, que ni aniràs a la presó i la fama que et procedirà s'emblanquinarà per altres coses.
Al remat, pel que fa a l'ONU i totes les alarmes enceses, si no "els" fa res que els hagen furtat els diners a balquena, com els ha de preocupar la resta?
Benvolgut amic: aquests "aires de grandesa" són tan incomprensibles com habituals i marca de la casa d'una certa política megalòmana i, crec també, d'una determinada ideologia. N'hem tingut uns quants, eh?, al nostre país. Esperem que tot haja sigut fruit d'una època que ho afavoria. Deixem-ho així.
EliminaEl que dius a l'últim paràgraf és molt greu. Ens posem la soga al coll, però els humans també som especialistes a despreocupar-nos per tot allò que no ens afectarà directament. És qüestió de temps. I, si vols que et siga sincera, tinc clar que no tenim remei com a espècie humana. Els interessos dels poderosos van per un altre camí. És important tenir-ne consciència, però, i, dintre de les nostres possibilitats, no cessar en la militància.
Gràcies per dir. Salut!