La poesia fallera serà renovadora o no serà

Aquest any 2018 s'ha convocat, en l'àmbit de les publicacions falleres, un premi de poesia lírica, per oposició a la denominació de poesia satírica, pròpia, si bé es mira, del caràcter en origen crític, caricaturesc o jocós de les falles. Aquests poemes lírics s'havien dedicat tradicionalment a lloar la tòpica bellesa estereotipada de la dona fallera, blanc cap al qual era habitual que apuntaren uns versos normalment despersonalitzats que han reflectit, al llarg de dècades, les maneres pròpies d'una ideologia conservadora pel que fa al paper passiu i ornamental que s'ha atribuït a les dones en la festa, i que s'ha fossilitzat al llarg dels anys en uns motles poètics que, afortunadament, vistos des d'avui, provoquen un somriure per desfasats i per inversemblants, tant pel que fa a l'encotillada intenció laudatòria com pel que fa a la forma d'expressar poèticament aquestes lloances.

Begonya Pozo (poeta, professora universitària), Rosa Magraner (professora de secundària i autora de diverses col·laboracions falleres) i jo mateixa, com a membres del jurat d'aquesta primera convocatòria del Premi Portal de Valldigna, vam assumir tal responsabilitat amb un objectiu ben clar: contribuir amb el nostre criteri a desterrar per sempre aquesta tradició poètica dels llibrets de falla ancorada en els més encarcarats tòpics sexistes. Desproveïts de mala intenció —d'això, n'estem convençudes—, però no per això admissibles en ple segle XXI. Almenys des d'una òptica poètica que volem moderna, lliure de constrenyiments tradicionalistes, respectuosa i igualitària en tots els àmbits. Gràcies a la Federació de Lletres Falleres, a l'Associació Cultural Falla Portal de Valldigna i a l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna per propiciar aquesta oportunitat. 

Entre seixanta-nou poemes participants, presentats per trenta comissions diferents, aquests són els cinc finalistes. El guanyador es donarà a conèixer pròximament en la Festa de les Lletres Falleres. Crec que són exemples que ens indiquen que anem pel bon camí. No sé vosaltres què en penseu. Les tres components del jurat opinem que la poesia fallera serà renovadora o no serà.

Portada del llibret de la Falla Sant Nicolau Mosquit del Grau de Gandia, 2018.

LA CADÈNCIA D'AQUELL LLEDONER
Ara, que tot resta perdut a l’abisme de la memòria,

delicadament i tendra em fas recordar pel tacte

tot embolcallant la letargia del record...

Només escolte el renou d’aquella veu que,

a dintre l’oceà de l’esterilitat, crida.

Em recordes?

És una veu perduda, resclosida, ombrívola...

que descendeix al llagrimal de l’aiguaneix que l’origina.

Una flaire m’entra pels narius, potser un roser

desfet entre la penombra de la boira latent,

com aquella fulla quan érem etèria tardor

i viva de verdor soterrava les germanes de branca.

I torna a cridar eixa veu, que arronsa, que redimeix...

Em recordes?

I jo no puc cercar els mots per contestar-li

perquè aquesta senilitat és un tubercle

que em creix a dintre, tot germinant l’oblit.

Et diria: «sí, et recorde!».

Recorde quan érem a la flor de la vida,

quan l’estima era una escorça que tots dos despullàrem,

quan aquella nit, dessota núvols de níquel i estels de silenci,

ballàrem un vals al casal i recorde, també,

que on morí la nostra falla vaig plantar un lledoner

que cada tardor arranca ses fulles

com jo desarrele la meua memòria

en aquesta llacuna desglaçada d’oblit.

Vicent Lloret Llopis
Publicat al llibret de la Falla Sant Nicolau Mosquit del Grau de Gandia

Portada del llibret de la Falla Barri Sant Francesc d'Oliva, 2018.
Autora: Marina Puche.

MAMBO

Vas arribar així, de sobte,
com cauen els botons descosits d’un abric.
Vas arribar i vas ensenyar-me
que abans d’aigua vam ser set,
que no ha existit mai el desert sense l’oasi,
que després d’un calendari amenaçant propòsits
també hi ha espai per als dies festius vermells.
Vas arribar així, de sobte,
i tots els matisos del foc s’entremesclaven
entre tu i jo per dir sempre nosaltres.
Vas venir i vas convidar-me a la festa,
a entrar en el teu mambo, a formar-ne part,
a fer del teu tu més teu el meu jo més nostre.
Vas venir i vas portar-me el mambo,
i amb ell va entrar-hi tot, la música i les hores,
els goigs i els dols, el vi i les metàfores.
Vas venir i vas convidar-me al mambo,
a enterrar deserts i a inaugurar oasis,
a comprendre la reacció de la llum
i el comportament del fum,
el cansament de la cendra,
l’energia dels cossos calorosos que segueixen
aquest mambo que ens convida a tenir sempre set i a no tenir mai son.

Àngels Gregori
Publicat al llibret de la Falla Barri Sant Francesc d’Oliva


 

Portada del llibret de la Falla Cambro de Tavernes de la Valldigna.

A LA FALLERA MAJOR
VICEN MIFSUD ALMIÑANA

Lliges un sonet de síl·labes de fada
amb rima enllaçada i besos esculpits,
que conta la vida amb mètrica brodada
de roses daurades en un bell vestit.

Volant pel poema desitges la falla
entre mil figures de colors distrets
i cada paraula que la tinta ratlla
s’enlaira amb l’aroma del so dels coets.

Tu contes els versos de les meravelles
d’un país d’ofrenes i passacarrers,
de mil primaveres i històries novelles.

I entre una metàfora de somni indultat
en l’última estrofa plora el bell poema
llàgrimes de vidre i de felicitat.

Jose Antonio Martínez Giner
Publicat al llibret de la Falla Cambro de Tavernes de la Valldigna

Portada del llibret de la Falla Vilanova de Gandia 2018.

POEMA RIURÀSMIC

Somrius, i res no dius.

Aguaites, amb traïdoria, la remor de la carn.

Cluques els ulls en albirar la presa.

Ja ensumes la temptadora possibilitat

de conquerir la derrota.   

                                 

Però això ja ho sabies.

Hi desguassares la pell pudorosa

en aquell indret que esguarda

la lasciva serenitat.

Colpidora paciència la teua!

Somrius, i res no dius.

Jo t’odore l’atreviment, hi regalima.

El perseguisc assedegat, famolenc.

L’endevine umami, me l’empasse.

L’ardentor que em brolla a les nafres

em reconeix la ingesta del delit. 

Somrius, i res no dius.

A les palpentes sotmetem aquesta ceguera de llum.
Esgarrifança als primers compassos. Tornada al galop.
Clímax musicat que descarta probabilitats,
amnistia les esperances.

Rius, rius, rius… Riusssssssssss!

Raül Navarro
Publicat al llibret de la Falla Vilanova de Gandia


 

Portada del llibret de Falla de la Plaça Prado de Gandia, 2018.

PLAERS ANTICIPATS

Quan no ha florit el taronger encara,
i el seu perfum és sols una promesa,
ja et balla al cor la seua aroma encesa
en un batec de primavera clara.

Si el teu amor diu que vindrà a migdia,
de bon matí ja sents l’ànima tova,
i et sembla tot banyat d’una llum nova,
i et vola el temps en punxes d’alegria.

Perquè pel març el foc vindrà a la cita
i encendrà el món en pólvora de falles
un any sencer alenes i treballes
per fer real el somni que t’habita.

Teresa Broseta
Publicat al llibret de la Falla Plaça Prado de Gandia

La vida secreta de les paraules: «diver-gents»

Article publicat al llibret de la Falla Barri Sant Francesc d'Oliva, i dedicat a tota la bona gent que hi treballa per fer que la seua falla siga un poquet més culta, alhora que divertida.

Totes les paraules tenen una vida interior, secreta, que conté informació del seu origen; que ens desperta associacions mentals insospitades; que ens recorda unes vivències o unes altres. Una energia pròpia que motiva reaccions d’amor, d’odi o de tendresa, quan la fem servir. I, fins i tot, una paraula, en ocasions, es converteix en un tret distintiu de qui la utilitza ara i adés, com quan no ens podem traure de damunt les nostres sabates preferides. Una paraula que forma part de la nostra personalitat, com qui té una piga al costat del llavi, una veu aflautada o com qui mira una mica guerxo.

Edita: Associació Cultural Falla Barri Sant Francesc d'Oliva
Disseny gràfic, maquetació i arts finals: Helena Mañó
Impressió: Edicions 96

El llibret de la Falla Barri Sant Francesc d’Oliva 2017 ha triat com a títol la paraula divergents (Diver-gents, en realitat), amb tota la intencionalitat juganera que conté. Perquè, si ens limitem a atendre la definició estricta del diccionari, les possibilitats de joc se’ns acaben prompte: divergent procedeix d’una forma llatina, divergens, que significa «divergir», és a dir, «anar-se’n d’allò que és típic i tòpic. Però, si estirem una miqueta més del fil, i aportem un pèl d’imaginació a la cosa... La cosa pot ser una mica més diver-tida.

Anem a la paraula divertir. No sé si sabeu que, en el seu origen, també llatí, divertĕre volia dir «apartar». Més o menys com «desviar», «distraure» d’un comportament recte o rigorós. És a dir, que això de «passar-s’ho bé» devia associar-se amb el fet de ser una ovella esgarriada, un bala perduda. En l’actualitat i, en principi, no necessàriament.

Ara bé, si aquest «desviament» respecte d’allò que seria convencional o monòton, típic i tòpic, marca la distinció, ens fa ser diferents i diver-gents... Aleshores el tema es posa interessant. I més quan, investigant en la segona part de la nostra paraula protagonista, resulta que —gent(s), del llatí gens gentis comporta origen, naixement (penseu en «genètica», per exemple). I en «origen» hi ha el concepte de «família» i de grup d’«habitants d’un lloc». És a dir, parlant clar i valencià, gent és «colla», i colla és «comboi», que procedeix d’un con-viare, que seria una cosa així com «fer camí conjuntament». I de fer comboi plegats, no en sap ningú tant com la gent fallera. Homes i dones que, amb el seu caràcter festiu, «dinàmic i vital», com en diu el mestre Piera, se n’ix de la cistella —això ho dic jo—. Que amb el seu sentit de l’humor a prova de desfetes, amb la seua naturalesa creativa i, des dels orígens, crítica i combativa amb el poder establert, marquen un caràcter, amb aquella tendència a riure-se’n del mort i de qui el vetla.

Aquests combois han passat a la història, però són l'origen
dels que han vingut després.
Imatge extreta del llibre Diver-gents.

Se m’acut pensar que és aquesta actitud molt necessària en la nostra societat, per a potenciar la confiança en la força col·lectiva, en el gust i el goig d’avançar plegats, amb optimisme constructiu. Que cada falla trie la seua manera de ser distinta. La del Barri de Sant Francesc d’Oliva fa comboi al voltant d’una paraula màgica, com un amulet que allunyara els mals esperits o les desgràcies. O almenys el tedi, l’avorriment, el mal humor i les grisors que ens esclafen. És gent divertida. Són Diver-gents.

Si hi ha algú a la Safor que podria patentar la paraula comboi, aquest seria l'escriptor Josep Piera. Se li'n va demanar la seua particular interpretació semàntica, per afegir-la, com a complement literari, a aquest text dedicat a esbrinar, en clau fallera, la vida secreta de la paraula divergents. Aquesta és la seua aportació.

La paraula comboi té, en el nostre imaginari, un sentit alegre i actiu lligat a la festa. Lligat a una acció col·lectiva; un comboi és també l'organització d'un acte festiu.

El seu sentit dinàmic i vital prové dels tradicionals combois de Pasqua, feliçment memorables: «fer comboi», «anar de comboi», «muntar un comboi», «acomboiar la gent», «ser un acomboiant o acomboiador»... A tots els significats imaginables, n'afegesc un altre també altruista, i estimulant: «tindre un esperit de comboi col·lectiu»: cal fer comboi per a gaudir de la festa.

Josep Piera

Detall del monument faller de l'any 2017.
Fotografia: Miquel Sanchis Poquet.

El llibret Diver-gents de la Falla Barri Sant Francesc d'Oliva ha obtingut el 14é premi de la Generalitat Valenciana a la promoció de l'ús del valencià i menció d'honor per l'ús del llenguatge inclusiu en el llibret del 2017. S'han presentat a concurs al voltant d'un centenar de llibres.