Fotografies: Jordi Solà Coll
Quan algú que viu mor així,
brolla molta sang després de cada cop.
Wisława Szymborska
Traducció de Xavier Farré
brolla molta sang després de cada cop.
Wisława Szymborska
Traducció de Xavier Farré
La colpeja. No en té més remei i una altra vegada la
colpeja. I ella encaixa els colps amb l’estoïcisme a què l’obliga la seua
condició. Això és, haver d’acceptar el seu rol domèstic, a manera de suplici
setmanal: garantir l’ordre gràcies al qual s’hi assegura la rutina, anodina
però indispensable, en aquella casa. Al cap i a la fi són colps sense cap
conseqüència greu. Bé se’n podria dir que, fins ara, cap d’aquelles batusses no
ha provocat que la sang arribe al riu.
No recorda exactament quan fou l’última trobada. De vegades
fou ahir i de vegades ha transcorregut tota una vida. Va posar al llit els
llençols blaus de cotó prim, a joc amb la pintura de l’habitació, component-hi
l’escenografia perfecta. Hi varen compartir el plaer i tantes indestructibles
paraules d’amor. Després d’esperar-lo en va, per fi s’ha decidit a arrancar de
soca-rel aquells llençols tan en sintonia amb l’entorn —«fora...!»—, com si
desbrossara un bancal del gram que l’ha colonitzat durant l’estiu de llum
infinita. I, quan es disposa a retirar la cobertura superior del llit, s’hi
troba incrustat un d’aquells rastres d’amor: una clapa esgrogueïda com una illa
oblidada enmig de l’oceà. S’enyora i s’enrabia, a parts iguals. «Adéu,
llençol de sobre!».
Aleshores, inevitablement, hi apareix el llençol de sota...,
amb el seu rastre d’amor inesborrable marcant-hi el territori. «No pot ser!:
des de quan hi són? On he mirat en endreçar l’habitació, aquests últims dies?».
De l’estrebada s’ha descosit un dels frunzits cantoners que el subjectava al
matalàs: raaaac! Més a sota encara, el protector obligatori, tercera capa com el
tercer corfoll d’una ceba. «Uf...» —alena interiorment—. Ara se n’alegra,
d’haver-ne comprat un altre, dels de posar i treure, perquè, també, allà enmig
del protector, hi ha adherida la maleïda clapa groga, insistència en la
insistència, reduplicació quasi fins a l’infinit d’un rastre d’amor indeleble.
Amb el fardell de llençols, com els embolcalls custodis d’un món que s’ha fet
miques, se’n va de cara a la rentadora, en ruixa cada clapa amorosa amb el
llevataques, i l’omple a vessar, la màquina, que, com ja és tradicional, no
funciona a la primera. Aleshores l’obre, recompon a dintre els llençols
rebregats, en torna a tancar la porta, i no té més remei que recórrer a la
força bruta. La colpeja. Colps a discreció. Només allà on s’espera que faran
efecte per tal que la màquina es pose en funcionament. La colpeja, la colpeja
aplicant-s’hi com si fos un art assajat a consciència. La colpeja amb molt de
compte de no espatllar-la. Amb un càlcul de precisió extrema en cada impacte;
amb un afany quasi obsessiu. Perquè, de la pertinàcia amb què es propose fer
que arranque aquella rentadora atrotinada que ha de restituir el blanc
immaculat als maleïts llençols; d’aquella tossuderia indoblegable... depèn tota
la seua dignitat de dona abandonada.
Aquest text forma part del volum col·lectiu titulat Silenciades (novembre de 2016), integrat per divuit relats que comparteixen la intenció de mostrar la veu de dones que pateixen i/o centrar l'atenció en escriptores invisibilitzades per la història. Fou publicat en la XX edició de l'Homenatge a la paraula que anualment organitza el CEIC Alfons el Vell de Gandia. La coordinació literària és de Vicenta Llorca.
A la fi, la violència sempre es projecta cap al feble: bé siga per violència contra la dona o contra l'ésser humà en general. En una jerarquia els colps sempre cap avall.
ResponEliminaComplete el que dius: la violència com a exhibició patètica del binomi poder-submissió; de reafirmació patològica d'un mateix a costa de la por o de la indefensió de l'altre. En aquest relat, la jerarquia descendent arriba al nivell dels objectes (una rentadora), en un intent d'ironitzar de manera tragicòmica sobre el caràcter "presumptament" incorruptible de l'amor i de les relacions de parella.
Elimina