Amb aquesta il·lustració de Pau Àlvarez López i amb aquest poema que vaig compondre, a pesar de la data que hi consta, quan les oronetes començaven a desaparèixer de les façanes de la Vall de Gallinera —qualsevol dada utilitzada amb intenció literària és legítima ficció...; o no?—, vull desitjar-vos que l'any 2020 siga un bell aliat per als vostres propòsits. Que es note que heu viscut, i que en deixeu constància, si pot ser, cadascú i cadascuna amb els vostres fets, amb la vostra creativitat. A la vostra manera.
 |
Il·lustració: Pau Àlvarez López |
D'HIVERN LA VALL
El gos que lladra al niu
el toc tan vell
de les campanes, quart
a quart de soledat
en soledat
i aquesta dolça son de les vesprades.
El crit de l’òliba
i els ulls esquius
de la guineu. Les nostres passes calmes
com les de Júpiter,
farell:
On van? On van
quan ve l’hivern?
La Vall de Gallinera,
desembre de 2019
La Vall de Gallinera,
desembre de 2019
A causa de l'omnipresència aclaparadora de les xarxes socials m'adone que moltíssima gent siga a títol personal o sent part d'algun grup, associació, etc. desitja el bo i millor per cada any que comença. Endemés, amb l'edat que hom va adiquirint d'aquest fet em fa pensar que per què ens prenem aquest ¿dret? de fer-ho. Vull dir, per què hem d'anar felicitar no ja de manera íntima i personalitzada, sinó barroera i per a tot el món el començament d'un any nou (ni què dir del nadal, cosa que encara comprenc menys)? En fi, que moltes gràcies per les teues paraules i bons desitjos. Almenys, de la teua banda hi ha un esforç i gust de donar-li un sentit bell i estètic. Bon any 2020, MJ!
ResponEliminaEntenc i compartisc en bona part aquestes reticències teues. Personalment, abomine de la despersonalització i dels automatismes que les xarxes propicien i multipliquen fins a l'enfitament. D'altra banda, entenc que voler el millor per als éssers que ens estimem és raonable, lícit, comprensible. Et reconec que a mi m'agrada idear maneres "poètiques" de plasmar aquests desigs de cara a l'any que estrenem. I ja en tinc unes quantes, que potser algun dia es podrien recollir en algun volumet poètic... La qüestió, al meu parer, és transformar la rutina en ritual. Poètic i artístic. I compartir-ho amb qui ho puga apreciar. Sense imperatius ni banalitats, si és possible.
EliminaSalut i bon any 2020, amic!