Sorprendre'ns i meravellar-nos a partir d'unes poques paraules precises que potser suggereixen més que no diuen. I diuen, com destacava la poeta Montserrat Abelló, aquella veritat de cadascú, intransferible i única, viscuda autènticament. Això són algunes de les conclusions a què vam arribar el grup de deu persones que el passat 26 de gener ens vam reunir a la Biblioteca de Ròtova per parlar de poesia, en unes sessions que hem titulat: Poesia, sí! Llegim-ne. Parlem-ne. De com la vivim, de com la llegim i de si ens agrada escriure'n.
Hi vam comentar un poema suggeridor de Josep Porcar, amb una imatge resplendent:
Fica el puny buitdins de l'albada i obre
la mà: una rosa.
I un de Gemma Casamajó i Solé, que diu —sorpresa i meravella alhora— que
Un poema és un avetal bell mig d'un full nevat.
I vam recitar i ens vam deixar encisar per "Els cérvols", de Jaume Coll Mariné:
Que el bosc és gran, avui, en tu i en mi,i no vindràs, amic, aquesta nit;
i no tinc son.
Això vam fer en el nostre grup de poesia. Conversar en calma i sense més pretensions. I hi vam aconseguir crear entre totes i tots una estona agradable i rica. Esperem que mes a mes vagen consolidant-se aquestes trobades.
La segona sessió està programada per a divendres 1 de març, a les 17.30 hores, a la Biblioteca de Ròtova, la Safor. I, com sempre, serà un plaer compartir poesia amb qui ens hi vulga acompanyar.
Llibres de procedència dels versos citats:
Josep Porcar: Els focs ignífugs, Godall Edicions, 2023
Gemma Casamajó i Solé: Domèstica maragda, Quaderns Crema, 2022
Jaume Coll Mariné: Un arbre molt alt, Edicions 62, 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada