En l'edició d'El Temps de 10 de juliol de 2017, s'ha publicat, dintre de la secció «Lletracremats», dedicada a donar a conèixer textos literaris inèdits en prosa i en vers, aquest poema meu titulat «Llindar» que, ara com ara, podria ser el que òbriga un nou llibre en construcció, després de Serena barca. Estic contenta de poder-lo compartir amb vosaltres, i molt agraïda amb el Xavier Aliaga, que va ser qui em va oferir la proposta de sumar-me al club dels lletracremats i les lletracremades. I jo, desvanida.
La fotografia, delicadíssima poesia visual, és de Consol Martínez Bella.
La fotografia, delicadíssima poesia visual, és de Consol Martínez Bella.
LLINDAR
Alhora que es desclouen
i s’estremeixen
en la seua tibantor de magrana,Alhora que es desclouen
i s’estremeixen
els pits,
para el cuc de rosegar, i s’adorm.
Pletòrics, els mugrons
evoquen l’avidesa
d’uns dits inèdits.
Ressuscitem.
MjE, 2016
 |
| Per accedir a la pàgina d'El Temps, cliqueu ací. |
Exquisida brevetat, m'agrada molt. Gràcies.
ResponEliminaEts per a mi una espècie de baròmetre poètic. Si a tu t'arriba el poema hi ha indicis per a pensar que anem ben encaminats. Un repte, sempre, Vicent, la brevetat capaç de tocar fibra.
EliminaSalut, i gràcies a tu per la teua militància poètica.
Suggeridora joia poètica. M'encanta llegir-te.
EliminaEstimada Rosa:
EliminaNo pot haver-hi una valoració més concisa i que amb tres paraules només em transmeta tanta satisfacció: "Suggeridora joia poètica": uaaala! M'hauràs de disculpar la vanitat.
Gràcies per ser tan atenta sempre amb la meua poesia. Una abraçada de les de veritat.
L'enhorabona per l'ocasió.
ResponEliminaAssalta l'eros, un cuc s'adorm, evocacions, revifar... Onanisme?
Xica! Sí que has amollat la barca serena!
Onanisme...? Ui, no, vas molt desencaminat! L'eros, sí, però des de la percepció i l'evocació de l'alteritat, de l'ésser estimat, representat, ací, pels "dits inèdits".
EliminaDel motiu del cuc, ara com ara, no en vull dir res més. És un element recurrent en les coses que estic escrivint. Deixem un marge per a la intriga...
Gràcies pel comentari. Salut!