Pati d'hivern 2020-2022 per a donar la benvinguda a l'any nou

Durant un temps vaig donar la benvinguda a l'any nou amb un poema el motiu central del qual era un pit-roig. Quatre d'aquests poemes van esdevenir una sèrie intitulada «Pati d'hivern» seguit de l'any corresponent en què cada peça fou composta, que vaig dedicar a la memòria del poeta Antonio Cabrera i vaig incloure al poemari Sempre és tard (Proa, 2020).

Feia un temps que no hi tornava, als poemes amb pit-roig, tot i que en tenia un d'esbossat des del mes de desembre de 2020 que —almenys per ara— pot considerar-se acabat, i que vull compartir ací com una manera de donar la benvinguda a l'any nou i també —no ho negaré— de perseverar en un convenciment important: que la paraula és llum, caliu, energia benefactora. L'acte de fe segurament més valent i més compromès que ens lliga als altres. 

He extret la fotografia de la xarxa. Il·lustra la pàgina d'un bar d'Olot (la Garrotxa), situat al Parc Nou, que es diu precisament així, Pit-roig Bar Cafè perquè es veu que l'ocellet hi és un visitant assidu. Un fet no gens excepcional, durant els mesos de tardor-hivern, als parcs, horts, patis, bancals o camins de les nostres comarques. Però a mi m'ha agradat la sensibilitat ornitològica dels propietaris d'aquest bar. 

 

PATI D’HIVERN, 2020-2022

          algú nascut de la mateixa carència
                                Silvie Rothkovic

 

I heus ací que
un altre cop em trobe

somiant       què

 

que una guspira              de conhort
es desprèn
del cel                                     

—galta de mandarina
          damunt la terra negra de marjal—

 

i com el vers urgent que surt al pas
hi resplendeix

la sorpresa intacta          d’un pit-roig.

Per a Joan Deusa