Pàgines

dilluns, 27 de desembre del 2021

#AcíPoesia: Forat, de Laura López Granell

Havia llegit Coratge, el llibre de Laura López Granell de més recent publicació (Godall, 2020) i ja m'havia agradat. I ara he retrocedit en el temps cronològic —en el temps poètic, diria que no tant— fins al llibre anterior, Forat, publicat a la mateixa editorial l'any 2014. I m'hi he trobat amb un llibre intens, commovedor i d'una honestedat —matisada pel treball poètic, és clar— molt valenta. Tant que he arribat a pensar que, sis anys abans, Forat ja anticipava el títol del poemari —Coratge— que ha vingut després.



Laura López Granell, en una imatge recent.

 

Un poema a manera de tast del conjunt:

 

Sortida

 

I pensar serà obrir el cercle tancat, obrir
un desguàs al perímetre de l'ull
per on s'escorrin les rutines
del trau.
I en la conca eixugada
nova de nou, s'hi faran lloc insòlites
imatges, no clixés; s'hi farà lloc
la sorpresa feliç d'una mirada
no apresa a escola. Tornarem a mirar
per primer cop el dolor aliè
amb l'ull buit obert,

i la llàgrima serà nostra.
I el nínxol llunyà serà nostre.
I el badall nostre, l'esgarip de lluny.

I pensar serà obrir un passat tancat...

 

El llibre conté un text que li aporta valor afegit, que és el pròleg de Joan Todó. Dels que dona gust llegir i prepara d'una manera intel·ligent i amena per a iniciar la lectura dels poemes. Tot plegat, per a mi, ha estat una grata sorpresa.



vols que els mots no semblin pedres,
que deixin passar la llum!

Laura López Granell: Forat, Godall Edicions, 2014.


 

Entrades anteriors d'#AcíPoesia:

La llum més alta, de Ricard Garcia

La llum de l'ombra. Paisatges per a Mark Rothko, de Jaume Pérez-Montaner 

Rebelión de la sal / Rebel·lió de la sal, de Teresa Pascual (trad. Lola Andrés)
 
 
 
 
 
 
 
 

dilluns, 6 de desembre del 2021

#AcíPoesia: Llibre sisè, de Sophia de Mello

«Qui busca una relació justa amb la pedra, amb l'arbre, amb el riu, és portat necessàriament, per l'esperit de la veritat que l'anima, a cercar una relació justa amb l'home. Aquell que veu l'espantosa esplendor del món és lògicament portat a veure l'espantós sofriment del món. Aquell que veu el fenomen vol veure tot el fenomen. És tan sols una qüestió d'atenció, de seqüència i de rigor. 

I és per això que la poesia és una moral. I és per això que el poeta és portat a cercar la justícia per la mateixa naturalesa de la seva poesia. I la recerca de la justícia és des de sempre una coordenada fonamental de tota l'obra poètica.» (*)


El compromís poètic i humà amb què s'identifica Sophia de Mello Breyner Andresen quan pronuncia aquestes paraules ja hauria de ser un motiu prou convincent per a llegir-la.

 


Però, per si no fos suficient, obriu les pàgines d'aquest llibre traduït per Jordi Sebastià i publicat —en edició bilingüe, com sempre en el cas de les traduccions— per Edicions del Buc. I assaboriu lentament la seua «poesia apol·línia», com la qualifica Rui Lage a la nota titulada «Sophia, o del reencantament del món». I copseu-ne tota la saviesa, i la serenitat i l'elegància.

 

Laberint 

Tota sola vaig caminar pel laberint
Vaig acostar el meu rostre al silenci i la tenebra
Per buscar la llum d'un dia net

 

Labirinto

Sozinha caminhei no labirinto
Aproximei meu rosto do silêncio e da treva
Para buscar a luz dum dia limpo

 
 

Fotografia: MjE, «Laberint», tardor de 2021.

 

(*) Paraules pronunciades per Sophia de Mello Breyner Andresen l'11 de juliol del 1964, en el dinar promogut per la Societat Portuguesa d'Escriptors en ocasió del lliurament del Gran Premi de Poesia atorgat a Llibre sisè. Text inclòs a l'edició bilingüe publicada pel Buc.


Entrades anteriors d'#AcíPoesia:

La llum més alta, de Ricard Garcia

La llum de l'ombra. Paisatges per a Mark Rothko, de Jaume Pérez-Montaner 

Rebelión de la sal / Rebel·lió de la sal, de Teresa Pascual