esma del mot.
càlcul
envers l’esclat.
assaig,
anhel
abans del gest
on tot és
encara
encesa
voluntat
de cercar.
M., 10 d’abril de 2020
Reconec que m'he engolosit intentant captar la incidència de la llum sobre unes flors d'orquídia que, com una meravella oportuníssima, han esclatat aquests dies davant del finestral que delimita l'espai entre el meu escriptori i el pati. Espere que se'm disculpe aquest rampell d'envaniment fotogràfic. Confie que, precisament això, l'ànsia de recerca i el gaudi que s'experimenta en l'intent d'expressar-la, siguen suficients per guanyar-me la benevolència davant d'aquesta gosadia meua.
Aquesta sèrie de fotos, amb un mateix subjecte però en progressió, als ulls de miradors inentrenats pot resultar avorrida, redundant o pesada. Uns miradors que són inavesats per la mancança d'ensenyament del tema fotogràfic. Des del meu punt de vista cal que hom hi dedique esforç, ganes i intel·ligència per a apreciar ço que l'autor pretén. En el meu cas, soc d'eixos que no han pogut rebre aitals ensenyaments i doncs es veuen arrossegats per aquesta ignorància de que he fet esment. Somor lamentable.
ResponEliminaAmb tot, he tingut gust de contemplar aquesta senzillesa i bellesa.
ResponEliminaBenvolgut, tu ho has dit: esforç, ganes i intel·ligència per a apreciar ço que l'autor pretén. No són aquests els lectors, els espectadors o escoltadors que busquem quan compartim la nostra feina? Jo hi sumaria també sensibilitat i ja tinc el receptor o receptora amb qui dialogue a gust.
EliminaGràcies, siga com siga, per la intenció i l'honestedat.