No y ha cosa que’n tant engruixe la bèstia com la netedat
Robert Coch. Extret del Diccionari català-valencià-balear
És tard i pesa el fred del groc. Entre al llit com qui entra en una matriu estèril. El silenci de la cambra em xucla, gorg obscur, remolí imprevisible. Unes urpes em graten l’esquena. Algú més habita el meu cos sense haver-me’n demanat parer. A sota de la vànova, sóc com aquell Cigronet de faula atrapat a la panxa tova del bou. Catau de soledat calenta i eixordadora. I com és que trobe consol en el turment del poeta que llegesc?: Hauries de poder dormir el son dels cansats / però no dorms. Dins la fosca perfecta / xiula el vent, endevines una aranya... Tant de dolor coetani a tant de dolor. Heus ací el prodigi, encara, de la compassió. Tres Moires maulen als peus del llit. Però no cal dramatúrgia quan el destí és acomplert: la mort és ara.
 |
| Un dels dibuixos de Julio César Pérez per al llibre de Sebastià Alzamora. Fotografia: Laura Garcia Escrivà |
Camine aquest vespre entre marjals quan se m'atansa una garseta blanca. Revola al meu davant, s'atura i reprèn el vol sempre a una certa distància prudent. Ja sé que no em creureu, però, tot d'una, la garsa salta la séquia i es transforma en cavall. Símbol redemptor de la poesia, direu, si no fos que li he vist perfectament les peülles.
Barcelona, 23 de març - el Grau de Gandia, 1 d'abril de 2018
 |
| Marjal de la Safor. Capvespre del 30 de març de 2018 |
quan ja els fantasmes són habituals,
és quan la netedat cau damunt teu.
és quan la netedat cau damunt teu.
Quin gran llibre, aquesta netedat!
ResponEliminaAixò dic jo! I que gratificant quan llegim obres d'aquestes que ens reconcilien amb la poesia, veritat? I per cert, el títol donaria peu a un llarg i suculent article, o comentari, no trobes? Té poc de "netedat", aquest llibre, si no és el fet poètic mateix: haver-lo escrit. Potser hauria de ser l'autor qui ens en donés més pistes.
Elimina