Enllaceu la campanya
institucional al vostre blog fins al dia de la votació. Gràcies per la
llibertat i per la vida que ens regala poder escollir que és el millor.
Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap
Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap
Enllaceu la campanya
institucional al vostre blog fins al dia de la votació. Gràcies per la
llibertat i per la vida que ens regala poder escollir que és el millor.
Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap
Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap
Enllaceu la campanya institucional al vostre blog fins al dia de la
votació. Gràcies per la llibertat i per la vida que ens regala poder
escollir que és el millor.
Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap
Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap
Enllaceu la campanya institucional al vostre blog fins al dia de la
votació. Gràcies per la llibertat i per la vida que ens regala poder
escollir que és el millor.
Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap
Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap
Enllaceu la campanya
institucional al vostre blog fins al dia de la votació. Gràcies per la
llibertat i per la vida que ens regala poder escollir que és el millor.
Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap
Cheap Offers: http://bit.ly/gadgets_cheap
Jordi Solà Coll escriu, en aquest article de directe.cat:
«Hi ha un cos legislatiu en vigència que regula
perfectament l’ordenament jurídic en l’àmbit de l’exercici de
l’autodeterminació –i tot allò que el precedeix, per exemple, la
campanya relativa al dret de vot. S’ha d’insistir, adés i ara, en aital fet: la Llei del referèndum roman vigent –igual que la Llei de transitorietat. I, per tant, no hi ha actes que es puguin emmarcar en el concepte d”il·legalitat”.»
«Contra la por, la legalitat. La Llei del referèndum d'autodeterminació és vigent i el resultat d’aquest és vinculant», 16 de setembre de 2017.
 |
| Jo també hi votaré. De moment, per exigències administratives, amb el cor, que és una manera ben sentida de votar. |
Ja fa un grapat d'anys que el poeta valencià Marc Granell va escriure un poema titulat «Terra lliure», on hi ha aquest vers que avui podríem dedicar als centenars d'alcaldes i alcaldesses —i al poble que els hi ha donat suport—, que s'han concentrat aquest migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona, denunciant la persecució judicial de l'Estat espanyol i fent una crida a favor de la democràcia.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Marc Granell, Exercici per a una veu, Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, 1983.
Doncs, això mateix: amb el poble català. És a dir, #Sí.
[Per accedir al web del Referèndum de l'1-Oct, cliqueu ací. Amb la pàgina oberta, hi heu d'introduir l'adreça d'accés: ref1oct.eu]
[Per accedir al web del Referèndum de l'1-Oct, cliqueu ací. Amb la pàgina oberta, hi heu d'introduir l'adreça d'accés: ref1oct.eu]
 |
| Fotografia extreta del mur de Facebook de Núria Cadenes. |
Per acabar, copie encara alguns enllaços a articles o manifestos sobre l'actualitat catalana, escrits per autors valencians o en relació amb el País Valencià, que recomane que visiteu si en teniu una mínima curiositat. Els anem actualitzant a mesura que avancen els esdeveniments.
Núria Cadenes: És una qüestió de democràcia’: el punt de vista dels batlles valencians sobre la pressió als ajuntaments del Principat, 18 de setembre de 2017
Francesc Viadel: Catalunya, estat d'excepció, 18 de setembre de 2017
Molt important aquest comunicat d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) on s'anuncia que es denunciarà el Govern espanyol a Europa a través, fonamentalment, de tres accions. Inclou un vídeo amb un breu parlament en anglès de Joan F. Mira. 21 de setembre de 2017
Ignasi Muñoz: On estaves quan l'Estat va intervindre Catalunya? 22 de setembre de 2017
Manel Rodríguez-Castelló: Els intel·lectuals, el pessebre i el colp d'estat. 23 de setembre de 2017
Molt important aquest comunicat d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) on s'anuncia que es denunciarà el Govern espanyol a Europa a través, fonamentalment, de tres accions. Inclou un vídeo amb un breu parlament en anglès de Joan F. Mira. 21 de setembre de 2017
Ignasi Muñoz: On estaves quan l'Estat va intervindre Catalunya? 22 de setembre de 2017
Manel Rodríguez-Castelló: Els intel·lectuals, el pessebre i el colp d'estat. 23 de setembre de 2017
Va de democràcia. Manifest de suport al referèndum des del País Valencià.
Publicat a les 17:14 què rodó tot plegat
ResponEliminaMés rodó serà si el dia 1-O és Sí i això significa Sí.
EliminaEndavant, i molta sort. I gràcies per passar per ací!
Molt bona i significativa la llista d'enllaços.
ResponEliminaAquests dies "consumisc" els discursos i opinions que fan presentadors, opinadors i polítics i et destacaré aquest:
Llamazares diu: en Espanya hi ha corrupció; en Catalunya també n'hi haurà malgrat la independència. Llavors, que continuen unides, total com que ja es coneixen de fa temps...
Partint de la idea que onsevulla hi ha corrupció, no es pot apel·lar a la idea de mantenir-se units per això, atés que "ja ens coneixem". Si m'han de robar, que siguen els meus i no uns altres: fet i fet aquest seria també l'argument per a separar-se.
D'una altra banda, açò ja depassa la política i tomba cap a la societat: que castellanoparlants vulguen la independència és un pas extraordinari; que immigrants que s'estimen el poble decidisquen ser independents ho és també. Al remat, no és només la corrupció: és la gent que compara i diu que ja no.
Pel que fa als valencians, el Tripartit serà millor i pitjor, però ço que la (bona part de la) societat valenciana no entén o no vol entendre o no vol descobrir o no vol comprovar o no vol adonar-se'n o no vol sentir és que els valencians estem pitjor. DE retruc, aquesta (bona part de la ) societat valenciana tristament s'està posant de la part de l'equidistància.
Ací hi ha la por del valencià i del catalanisme i amb aquestes misèries s'omplin les urnes i les butxaques d'altri. Em pense que som una societat de porucs, menfots, xarradors, aparençadors i panxacontents. Pensar en clau de país i de majors d'edat social és tabú. Mirem els nostres alumnes, ens diuen que els adoctrinem, mentre uns altres ho fan de manera sibil·lina. Mirem els adults, abduïts pel futbol, per l'alcohol, per la televisió i per les festes d'oripells.
Allà dalt n'estan farts i supose que qui els governarà més avant els treurà diners per la corrupció, però el gran mèrit serà que ells ja els hi demanaran comptes, però en el seu país, petit però país.
Per acabar els valencians podríem ser un país independent com ho és Estònia, Liechtenstein, Mònegue o Albània, però gestors dels nostres recursos. El dubte és: hi estem prou preparats? Volem aquesta responsabilitats? Som valents?
Amic: has escrit un comentari tan complex com el propi moment polític que vivim, no només a Catalunya, sinó a tots els Països Catalans. Perquè tots els qui tenim "consciència de país" i tots els qui sabem cap on hem de mirar ens hauríem de saber i sentir afectats, i implicats, en el que està passant a Catalunya. I, alerta, perquè ací no s'acaba res.
EliminaAutoritarismes i repressions a banda, no cal dir que en la classe política espanyola (i em permet generalitzar, perquè és la tònica dominant) hi ha molta mediocritat, molt poca categoria política. Determinades argumentacions tenen tan poca molla que no donen ni per a estranyar-se'n.
Pel que fa al País Valencià, et diria que, si tenim en compte la profunditat de les catacumbes d'on anem emergint a poc a poc, i la pudor de resclosit que hi sura encara, diria que faríem bé si reconeixem alguns símptomes de canvi social i polític que caldria seguir de prop, i estar disposats (si és que és aquesta la nostra opció) a donar a conèixer. Parle, per exemple, de la Plataforma pel Dret a Decidir i la quantitat d'actes que estan organitzant arreu del país. També d'iniciatives com ara Va de democràcia. També parle de la mobilització al carrer, d'algunes veus polítiques valentes que estan donant suport a Catalunya i al seu dret a l'autodeterminació; d'alguns mitjans (digitals encara, d'acord) que en donen notícia de manera assenyada...
No cal que et diga que jo mateixa estic que bufe, de tan a poc a poc com anem avançant. Però en aquest moment ens cal aquesta mirada una mica més "positiva", només perquè pot ajudar a espentar i a fer de corretja de transmissió cap a un futur que necessitem més nostre. Si no, com mon pare diu quan no sap com dir-ho..., bona nit!
Una última cosa: de nosaltres depèn. Comencem. A Catalunya duen molt de temps picant pedra. Necessitem urgentment mitjans, això sí que és primordial per començar a posar-hi una mica d'ordre mental i treballar l'autoestima com a poble. Urgentíssim!