tag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post8319672277852777382..comments2024-02-23T23:42:33.941+01:00Comments on Passa la vida: METÀFORA VISUAL DEL MEU PAÍSMaria Josep Escrivàhttp://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-68507774871908734252017-02-06T14:34:47.626+01:002017-02-06T14:34:47.626+01:00Caram, Empar, jo diria que fóreu afortunats explor...Caram, Empar, jo diria que fóreu afortunats exploradors intrèpids! No hi he tornat des d'aquell dia de després de l'incendi, i ara també ho tinc pendent. Potser les fotos seran aleshores més encoratjadores. Per ací estem mirant la possibilitat d'organitzar una visita poètica. A veure si qualla la idea. A Llocnou de Sant Jeroni, hi ha, per cert, l'exposició fotogràfica titulada 'Enllà del foc', que crec que t'agradaria molt: http://vernissaviu.org/blog/2017/01/18/mirar-enlla-del-foc-des-dels-seus-origens/<br /><br />Gràcies per passar per ací. Una abraçada.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-80193466500493289682017-02-05T23:23:23.438+01:002017-02-05T23:23:23.438+01:00Quina dissort he tingut i no és la primera vegada ...Quina dissort he tingut i no és la primera vegada que el Google m'hi juga una mala passada!!! Recordava la darrera pujada a la Cuta, eleshores exuberant de verdor i de fastigoses punxegudes... tot hi eren arrapades als braços i ascendírem agafant-nos els uns als altres... En arribar al cim els comentaris mes tendres foren:"La mala puta de la Cuta" i baixàrem a bacs i redolons sobre tota classe de punxegudes i estepes... els braços ens coïen de debò... Potser una propera visita ens deslliurarà... malgrat tot les fotos de la crema són corprenedores, tot i això poden servir-nos d'excusa per a tornar-hi!!! Gracietes per la motivació, emparemparhttps://www.blogger.com/profile/01852101629471498591noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-19969220258858734112013-11-20T00:06:22.617+01:002013-11-20T00:06:22.617+01:00Te m'has avançat, Jordi. Et devia unes paraule...Te m'has avançat, Jordi. Et devia unes paraules, després que vaig llegir la teua entrada dedicada a "la tardor". Ara ja te les he deixades al seu lloc, i t'agraïsc per ací la teua visita. No sé jo si estem carregant la nostra pebrelleta de massa responsabilitats! Em pareix que, per acabar amb la plaga vergonyosa que tu dius, en comptes de la digna pebrella necessitaríem un potent mata-rates (de claveguera). Ànims i endavant!Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-44393093378480071972013-11-20T00:01:58.305+01:002013-11-20T00:01:58.305+01:00Aleshores, la teua no és una esperança només: és u...Aleshores, la teua no és una esperança només: és un ramell d'esperances! M'encanten les companyes de viatge. Gràcies per passar per ací, amic. I per la teua amabilitat, i per les teues energies incombustibles, que ja saps que m'encoratgen. Salut!Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-22277392622863507162013-11-19T21:39:24.465+01:002013-11-19T21:39:24.465+01:00Seguint el teu comentari, Maria Josep, tenim el pr...Seguint el teu comentari, Maria Josep, tenim el problema d'una plaga de males herbes que són oportunistes paràsits. Esperem que la pebrella acabe amb la plaga i desterre la vergonya d'aquesta terra nostra.Jorge García Polophttps://www.blogger.com/profile/13837031781390041287noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-11481270567060194652013-11-19T19:05:32.392+01:002013-11-19T19:05:32.392+01:00Què pot dir-se, que no hages dit tu? Preciós, magn...Què pot dir-se, que no hages dit tu? Preciós, magnífic en lletra i en imatge, des del principi fins el final... M'apunte a l'esperança amb aroma de pebrella. I de romer, sàlvia i tarongina. AlfredRusselhttps://www.blogger.com/profile/06456795207332619410noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-53130484456643840092013-11-19T17:47:35.610+01:002013-11-19T17:47:35.610+01:00Que boniques les teues paraules, benvolgut amic Na...Que boniques les teues paraules, benvolgut amic Narrador! Hi tornaré quan haja plogut un poquet més, i a la primavera. Una de les coses que més m'agrada fer és mirar. Mirar amb atenció, per intentar entendre i entendre'm. Per això admire tant els bons fotògrafs.<br />Una abraçada, i moltes gràcies.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-85999077040261455722013-11-19T17:20:49.008+01:002013-11-19T17:20:49.008+01:00Tu mires i veus. Quantes persones passaran per eix...Tu mires i veus. Quantes persones passaran per eixe lloc sense veure res més que la desolació del crematori. I mira, has trobat la pebrella. I estic segur que, quan tornes en primavera... veuràs la vida com rebrota sense aturador, imparable.Narradorhttps://www.blogger.com/profile/00026564473731626830noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-1913278321016736412013-11-19T00:09:05.788+01:002013-11-19T00:09:05.788+01:00Mira tu qui em dóna les gràcies! Tu més que ningú ...Mira tu qui em dóna les gràcies! Tu més que ningú saps quant hem d'aprendre de la muntanya, de la natura. Saps què?: no havia estat mai a la Cuta, ni abans ni després de l'incendi. Quan em vaig trobar allà enmig, sola, pensava que aquell paratge devastat era com una persona violada, maltractada, abandonada. Vaig lamentar no haver-la coneguda abans. Però, a poc a poc, com sempre, vaig començar a reconèixer que la vida i la mort hi convivien. Fins que m'hi vaig trobar la pebrella, allà al seu raconet pedregós, humil, discreta i més forta que cap altra herba. Un gran símbol; tens raó. Ho has pensat mai?: a partir d'una mateta comença la ressurrecció de tot un bosc: uau!<br />Amb el teu permís, em quede amb l'energia que em transmet el teu abraç. I te'l retorne, duplicat.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-53068375889322354552013-11-18T23:54:35.358+01:002013-11-18T23:54:35.358+01:00Ja veus, Mercè: tenim tants fronts oberts, i tanta...Ja veus, Mercè: tenim tants fronts oberts, i tanta necessitat de buscar motius per a la il·lusió! De buscar-los, de saber-los trobar, d'ensenyar-los i d'intentar fer que la gent els veja factibles i que s'hi agafe a ells, com a una taula de salvació. La nostra amiga Àngela va utilitzar una frase ben oportuna, una espècie d'eslògan que no hauríem d'oblidar: "La nostra esperança té l'olor de la pebrella". I a tot això, saps què et dic: que m'han entrat ganes de fer-me olives xacades i adobar-les amb un bon manoll de pebrella! Gràcies per les teues paraules, amiga!Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-20839059481419089432013-11-18T23:24:38.922+01:002013-11-18T23:24:38.922+01:00Gràcies Maria Josep! Molt bonica la entrada, la co...Gràcies Maria Josep! Molt bonica la entrada, la combinació de les fotos amb versos, reflexions i consideracions poètiques i d'actualitat, està molt ben pensada i feta. Compartisc el teu plantejament i la pebrella, per a mi l'aromàtica entre les aromàtiques nostres, és un gran simbol per tot plegat.<br />Ànims segueix així, et necesitem, necesitem les teues paraules. <br />Abraç<br />Xavi...https://www.blogger.com/profile/04287023739514126846noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-46267324451579162402013-11-18T17:39:35.564+01:002013-11-18T17:39:35.564+01:00Benvolguda Maria Josep, com sempre, trobes la metà...Benvolguda Maria Josep, com sempre, trobes la metàfora per fer la comparació entre el paratge cremat, el nostre país, el tancament de RTVV. M'agradaria pensar que som la pebrella que rebrota després de la crema. I amb això ja em sentiria ben agraida. <br />Una abraçadaMercè Llorethttps://www.blogger.com/profile/03394475394168648216noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-83127206880666631232013-11-18T17:24:41.534+01:002013-11-18T17:24:41.534+01:00Molt agraïda pel teu comentari, Conxa, i sobretot ...Molt agraïda pel teu comentari, Conxa, i sobretot afalagada per les teues consideracions, que ja sé que vénen d'una amiga i seguidora incondicional de les nostres coses. La veritat és que em feia mal el cor, quan caminava per la Cuta, i quan fotografiava tot allò. Però m'ha servit com a catarsi, donar forma al que m'hi vaig trobar. Al final, sempre m'acaba admirant la capacitat de regeneració de la natura, que ací es va manifestar en la mateta de pebrella. I mira per on la 'metàfora' desolada del país ha trobat aquesta eixida esperançadora. Una abraçada. Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-49548835891160821032013-11-18T13:02:53.627+01:002013-11-18T13:02:53.627+01:00Tot un plaer llegir el text i contemplar cada imat...Tot un plaer llegir el text i contemplar cada imatge. Ho he trobat. tot plegat, un bonic i alliçonador regal.conxa soldevilanoreply@blogger.com