Fa uns dies, Mati Soler va aparèixer a la televisió pública valenciana com la propietària de la «farmàcia rural d'Almiserà» que també s'ha convertit en llibreria. Nosaltres l'havíem entrevistada abans, per a la revista La Falzia, i ens va encantar conèixer de prop aquesta dona i la seua farmàcia, que allotja una llibreria —o a la inversa—, a la vora del riu Vernissa.
Fotografies: Júlia Llorca Tauste
Hem quedat per a dinar amb Mati Soler, propietària de la farmàcia d’Almiserà, un poblet d’uns 260 habitants situat a la vall del Vernissa, comarca de la Safor. Fa una vesprada molt grisa de principis de desembre, però no plou —amb tanta falta com fa!—. Hem dinat a Llocnou i, en acabar, baixem fins al caixer del riu i, des d’ací, per un pas asfaltat, arribem al carrer de Lepant. Trobe que és l’única dada dissonant —el nom del carrer—, en aquesta trobada plàcida i més que estimulant.
A la porta diu «Matilde Soler Vidal. Farmacèutica». Fins fa poc només sabia que et deies Mati. (Riem) Per cert, compartim el segon cognom.
Ah, sí? No ho sabia...
Ah, sí? No ho sabia...
D’on eres?
Jo soc de Montitxelvo. Els meus pares són d’allà. Es van conèixer de menuts. Són d’eixes parelles que han festejat des que anaven a l’escola.
La teua formació deu ser Llicenciada en Farmàcia, supose. I com has vingut a parar a Almiserà?
Realment jo soc farmacèutica industrial. Hi vaig treballar durant un temps i després vaig veure que no m’omplia. Després vaig estar treballant en una farmàcia de mostrador a Alcoi, tres o quatre anys, fins que vaig aprendre el que havia d’aprendre, i vaig pensar que em podria dedicar a la docència. Però quan estava a punt de presentar-me a oposicions, va aparèixer l’oportunitat de portar una farmàcia a Almiserà. Era en una farmàcia menuda i a prop del meu poble, i vaig decidir intentar-ho.
Jo soc de Montitxelvo. Els meus pares són d’allà. Es van conèixer de menuts. Són d’eixes parelles que han festejat des que anaven a l’escola.
La teua formació deu ser Llicenciada en Farmàcia, supose. I com has vingut a parar a Almiserà?
Realment jo soc farmacèutica industrial. Hi vaig treballar durant un temps i després vaig veure que no m’omplia. Després vaig estar treballant en una farmàcia de mostrador a Alcoi, tres o quatre anys, fins que vaig aprendre el que havia d’aprendre, i vaig pensar que em podria dedicar a la docència. Però quan estava a punt de presentar-me a oposicions, va aparèixer l’oportunitat de portar una farmàcia a Almiserà. Era en una farmàcia menuda i a prop del meu poble, i vaig decidir intentar-ho.
Quants anys fa d’això?
Això va ser l’any 2005. Al febrer en farà dènou anys.
No t’has penedit mai de no haver-te quedat a viure en una ciutat gran?
No, no... De fet, als huit o deu anys vaig veure que podia fer més coses a Almiserà. A mi les llibreries sempre m’havien atret, el món de la lectura, de l’escriptura m’agradava molt, el món cultural sempre m’ha atret moltíssim i vaig pensar: «I per què no prove a muntar una llibreria...? De temps, en tinc». A veure què es pot fer, perquè, clar, en un poble com Almiserà, molt de client potser no tindré... però si no ho intente segur que és un fracàs. I ja farà deu anys que tinc la llibreria i cada vegada amplie més l’activitat com a llibretera. Sense fer molt d’esforç, les coses van venint.
Alguna vegada t’he sentit fer el comentari que, igual que els medicaments sanen el cos, els llibres sanen l’esperit...
Sí, sí! Jo, de vegades, quan alguna persona ve a la meua farmàcia, li dic que la solució no passa per donar-li un medicament. La millora de la qualitat de vida passa per cuidar altres aspectes. Hi ha vegades que el benestar emocional o espiritual que una persona pot obtindre amb una lectura que el reconforte, que l’òmpliga, pot sanar més que qualsevol tractament químic.
I la gent et fa cas?
Sí que solen fer-me cas! I si no em fan cas a la primera, s’ho repensen i en un altre moment venen a buscar el llibre que els he recomanat, se l’emporten i me’n donen l’opinió després.
Quin és el perfil de persones que venen i a qui tu pugues recomanar un llibre?
El perfil de persona que compra llibres és dona, de mitjana edat, que sol viure sense parella —un fet que es dona sovint als pobles— i amb inquietuds intel·lectuals que no veuen satisfetes amb la vida rutinària del poble.
I quin tipus de llibres tens?
Llibres d’autors locals, d’autors que venen a fer presentacions (Joan Olivares, Just Sellés, estàs tu, Maria Josep..., Salvador [Bolufer, que ens hi acompanya, com a oient] i llibres d’editorials menudes, de proximitat, com ara Lletra Impresa, Bullent, Edicions 96... Llibres quasi sempre en valencià, encara que també en tinc en castellà, perquè hi ha persones de certa edat a les quals els resulta difícil llegir en valencià. Els he de buscar lectures més fàcils, llibres més curts perquè és la manera d’introduir-los en la lectura en valencià.
Per a fer això has de saber una miqueta de què estàs parlant. Ho fas gràcies a la teua curiositat lectora?
A mi em falta molt per saber! Tracte de tindre les orelles ben obertes i estar espavilada per no perdre’m res del que passa davant de mi i ampliar el meu coneixement...
Això voldria saber també. Quin és el teu criteri per a triar els llibres que tens a la... Per cert, com li dius?: llibreria-farmàcia?, farmàcia-llibreria?
Jo li dic la Llibreria d’Almiserà!
També tens un lema, que portes al davantal. Te’l vaig veure el dia de la Trobada a la plaça de Ròtova.
Sí, «Lletres de somni». Lletres de somni, perquè em sembla que llegir és com somniar. És una manera d’estar obert a un altre món, fantàstic, al qual no pots accedir si no és llegint... Bé, sí que hi ha gent que té molta imaginació, i llegir és una manera de canalitzar-la.
[En aquest moment interrompem la conversa, perquè arriba a la llibreria, o a la farmàcia... el repartidor de medicaments. Mati m’explica que els demana de matí i li’ls serveixen de vesprada. Que aquest servei és importantíssim per al poble.]
I els llibres que tens a la venda, com els demanes? Com fas les comandes?
Moltes vegades em costa molt demanar llibres, perquè les meues comandes són molt reduïdes i sovint he de pagar ports i el balanç no ix a compte, però en fi... És impossible competir amb els gegants de la distribució, que ho tenen tot al seu abast.
Ai, el problema de les distribuïdores, en fi... (Decidim canviar de tema.)
T’has plantejat mai especialitzar-te en algun tipus de llibres, com ara en llibres de natura, de senderisme, de botànica? Llibres relacionats amb el medi i amb l’entorn, vull dir.
No ho he pensat, la veritat, però estic en un procés de la meua evolució laboral en què necessite canvis, i estic pensant què puc fer. Tal vegada passen per ací... Ja veus que no soc una persona d’estar molts anys fent la mateixa cosa. Estic meditant i no sé cap on aniré... Potser voldria mobilitzar la llibreria més que la farmàcia.
I creus que hi ha marge per a això? (Que conste que t’ho pregunta una que és optimista i que t’anima a fer-ho!).
Fins que no ho proves no ho saps. Si no ho proves, ja és un fracàs!
També tinc curiositat per saber si entre els pobles de la vall de Vernissa hi ha relació, si tu hi veus consciència de col·lectiu.
Em costa molt veure aquest sentiment col·lectiu, jo no el veig. Potser me’l perd i jo no el sé veure. Seria molt bonic que això existira i no perd l’esperança que això puga passar, però de moment, no.
Conec un poblet que, com Almiserà, no arriba als 300 habitants, i on una llibreria s’ha convertit en punt de trobada de la comarca, d’aportacions creatives, d’intercanvi de coneixements sobre literatura arrelada al territori, costums, vida natural...
Seria molt bona idea. Si entre tots poguérem aconseguir alguna cosa pareguda ací, seria fantàstic. Però amb un poc de col·laboració de l’administració de tots els pobles. Seria bonic aportar idees entre tots i crec que a la llarga en podríem eixir tots beneficiats.
La revista La Falzia porta el subtítol de «La veu dels pobles silenciosos». L'edita el Col·lectiu Vall de Vernissa i la dirigeix Jesús Alonso. Aquest és el núm. 18, que conté un monogràfic dedicat al monestir de Sant Jeroni de Cotalba i on s'ha publicat l'entrevista de Maria Josep Escrivà a Mati Soler Vidal.
Doncs jo m’atrevisc a fer-te una proposta. Tinc ganes d’organitzar un grup de lectura i conversa poètica...
Costa molt trobar gent que llija poesia.
Les coses van canviant a poc a poc. Es tractaria de crear un espai de calma, de reflexió i conversa pausada a partir d’alguna lectura poètica. Una proposta d’oci diferent.
Es podria intentar. Si no ho provem... (i les dues a l’uníson), ja és un fracàs!
Per acabar, t’he de reconèixer que no m’esperava mai de la vida que em digueres que els teus interessos van més en la direcció d’ampliar la llibreria, en compte de la farmàcia. Perquè ja sabem quin dels dos és el negoci que aporta més beneficis econòmics!
M’atrau moltíssim el món dels llibres. I mira..., em fa molta alegria pensar que, venint de la Vall d’Albaida, la d’Almiserà és la primera llibreria de la Safor que et trobes! (I Mati riu, plena d’un convenciment i una integritat que es contagien.)
Costa molt trobar gent que llija poesia.
Les coses van canviant a poc a poc. Es tractaria de crear un espai de calma, de reflexió i conversa pausada a partir d’alguna lectura poètica. Una proposta d’oci diferent.
Es podria intentar. Si no ho provem... (i les dues a l’uníson), ja és un fracàs!
Per acabar, t’he de reconèixer que no m’esperava mai de la vida que em digueres que els teus interessos van més en la direcció d’ampliar la llibreria, en compte de la farmàcia. Perquè ja sabem quin dels dos és el negoci que aporta més beneficis econòmics!
M’atrau moltíssim el món dels llibres. I mira..., em fa molta alegria pensar que, venint de la Vall d’Albaida, la d’Almiserà és la primera llibreria de la Safor que et trobes! (I Mati riu, plena d’un convenciment i una integritat que es contagien.)
Una pàgina interior del núm. 18 de la revista La Falzia.