tag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post8100283253747164681..comments2024-02-23T23:42:33.941+01:00Comments on Passa la vida: EL DO DE COMPARTIR EL PATIMENTMaria Josep Escrivàhttp://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-14078919398381592002015-02-12T12:21:04.204+01:002015-02-12T12:21:04.204+01:00En resum, l'entrada i els comentaris han alleu...En resum, l'entrada i els comentaris han alleugerit un traspàs recent.<br />Les gràcies infinites a tothom qui pensa quan escriu.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/18108290478281214726noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-53062959664081675682015-02-11T17:44:39.892+01:002015-02-11T17:44:39.892+01:00Em permet retrucar-te. Només per donar-te les gràc...Em permet retrucar-te. Només per donar-te les gràcies per la teua insistència. I perquè, saps una cosa?: crec que cada poema té una relació distinta amb cada lector, o lectora, que s'hi acosta. És el gènere que convida més a les lectures pausades, a pair les paraules, tranquil·lament. Personalment, això em sembla un prodigi, en aquest món de la comunicació compulsiva, efímera, superficial. M'hi reafirme: les teues paraules, com les dels companys que hi dediquen temps i atencions, enriqueixen aquest lloc i li donen sentit.<br />Que no ens falte la complicitat de les lletres!Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-16299751512664876442015-02-10T17:25:45.788+01:002015-02-10T17:25:45.788+01:00Ara que ho rellegeixo ho veig clar: no és un desmè...Ara que ho rellegeixo ho veig clar: no és un desmèrit teu que jo no entengués la ironia que plantejaves. Com bé diu en Jordi, hauria d'haver llegit el "potser" més atentament, i buscant-hi altres significats. Altrament, no es tracta d'això en poesia?<br />El luxe és meu, ho tinc claríssim! Gràcies!August G. i Orrihttps://www.blogger.com/profile/03935566906268630156noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-10833874650545669502015-02-09T16:37:02.677+01:002015-02-09T16:37:02.677+01:00Em calia pensar un poc això. Per a mi és “el tema”...Em calia pensar un poc això. Per a mi és “el tema” per excel•lència. No el dolor en ell mateix, sinó la consciència que el dolor ve amb nosaltres, que forma part de la nostra existència, i que conviu amb la consciència igualment necessària, i justa, del plaer, del benestar, del privilegi que formem part d’un món occidental benestant, a pesar de tots els pesars. No hi ha consciència del dolor sense el reconeixement del dret a la felicitat, que, en el meu cas, té molt a veure amb el sentiment d’estar en pau amb una mateixa, i de gratitud (potser això últim et sone...). I al contrari: no podem recrear-nos en el benestar i ser indiferents al dolor, el propi i l’aliè. Ara falta ser capaç de dir literàriament tot això, sense caure en el pamflet, ni en l'autocomplaença, ni en l'automoribúndia... És un repte bonic.<br /><br />Gràcies per les teues consideracions, Jordi, que ja saps que m’encoratgen. Una abraçada, des de la Ribera del Xúquer avui, i cara al teu Far.<br /><br />Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-50490144531320643742015-02-09T00:20:09.360+01:002015-02-09T00:20:09.360+01:00Benvolgut August: i tant que ho és, aquest do, un ...Benvolgut August: i tant que ho és, aquest do, un dels pilars de la humanitat. I no m'estranya, per això mateix, el teu desconcert. Però, si m'ho permets, t'explicaré que el poema forma part d'un apartat de 'Flors a casa' que es titula 'La llum és l'excepció' (pots fer-te'n una idea, del caràcter dels poemes!) i quan el vaig escriure estava emprenyada amb allò que en diem "la condició humana" i en la qual, per definició, ens incloem. Amb "Esmena" vaig voler plantejar (però només plantejar, com bé diu després l'amic Jordi) una espècie de maledicció bíblica enunciada contràriament al privilegi que, en efecte, ens correspon com a humans: compartir el patiment. Hi volia fer ús d'una certa ironia, però, pel que veig..., no ho vaig aconseguir del tot! Caldrà aplicar-s'hi més! :)<br /><br />Gràcies per la teua aportació, August. És un luxe poder intercanviar punts de vista poètics amb tu.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-46541888925240882662015-02-09T00:05:17.853+01:002015-02-09T00:05:17.853+01:00Aportes a la reflexió un factor important, molt im...Aportes a la reflexió un factor important, molt important, en el meu cas, a l'hora de considerar i d'entendre la poesia: l'ordre, ordenar, posar ordre al món interior. Perquè crec que la manera que un/una poeta té de posar-hi ordre és dir aquest interior amb les paraules escaients, les indispensables, unes i no unes altres. Això és apassionant.<br /><br />Jo sí que crec, tanmateix, que, en ocasions, es busca fer un ús —si em permets el mot— higiènic (semblant a 'terapèutic') de la poesia: traure fora els fantasmes interiors. No cal dir que no dóna bons resultats, i que el "gaudi estètic", com molt bé dius tu hi pintaria ben poc... Mentre vaig responent-te, però, vaig veient clar que la finalitat higiènica i la voluntat poètica no solen anar juntes. Així és que reconec que tens molt de coneixement, comentant-hi el que comentes. És que tu en saps, caram!<br /><br />Gràcies, Robert.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-21116941603072214222015-02-08T23:43:08.748+01:002015-02-08T23:43:08.748+01:00Venint de tu els afalacs, Carles, em fas ballar am...Venint de tu els afalacs, Carles, em fas ballar amb un peuet. Pel que fa a les fotos, tan sols pel 25 % d'autoria que m'hi correspon, perquè, de les quatre, només una és meua. I pel que fa al comentari d'Estígia, t'assegure que el mèrit és de qui l'ha motivat, amb els seus versos i amb el seu món tan personal i amb la profunditat de pensament que hi ha al darrere. És una gran conjunció de factors, al meu parer, quan això s'esdevé en un llibre de poesia. I aleshores el més difícil seria callar! Gràcies per estar a l'aguait.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-84567906663834149392015-02-08T17:44:08.002+01:002015-02-08T17:44:08.002+01:00Sempre m'ha interessat la relació entre dolor ...<br />Sempre m'ha interessat la relació entre dolor i literatura. De com la poesia en particular és el gènere que millor pot sintetitzar "el sentir" davant de la pèrdua. El teu poema, en els darrers versos, obren una incògnita. És, en aquest sentit, obligació del poeta esquinçar el dogma i plantejar preguntes. El "potser", al començament de la composició, sura pertot, i no deixa d'interpel·lar-nos. És una pregunta sense formular i, per tant, la veritat poètica roman oberta a una lectura molt atenta. Evidentment, coincideixo en relació a la necessitat de depurar intencionalment la mera expressió d'un sentiment en art si es tracta de parlar de poesia. Altra cosa, és l'eterna discussió de quins són els elements de commensurabilitat estètica. De Pitàgores a Gadamer, és extensa la bibliografia! Una entrada magnífica.<br /><br />Abraçades, des de El Far. <br /><br /> Jordi Solà Collhttps://www.blogger.com/profile/10278503098495852268noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-1194414591069704622015-02-08T13:13:34.956+01:002015-02-08T13:13:34.956+01:00M'ha encantat la teva reflexió a l'entorn ...M'ha encantat la teva reflexió a l'entorn de què és i què no és poesia. Un debat etern, segurament, però en el qual comparteixo la teva postura. Hi ha d'haver una voluntat d'art darrere del fet poètic, Altrament esdevé només -que ja és molt a vegades- expressió lírica més o menys bella.<br />Interessant l'autor que ens commentes. Hi estarem al cas.<br />Em costa molt més entendre -vital i poèticament- el teu vers on es nega el do de compartir el patiment. No és aquest do un dels pilars de la humanitat?August G. i Orrihttps://www.blogger.com/profile/03935566906268630156noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-76159373534455226002015-02-08T12:17:40.290+01:002015-02-08T12:17:40.290+01:00És interessant la definició de la poesia com a exp...És interessant la definició de la poesia com a expressió terapèutica del dolor. A parer meu, però, això passa de manera casual. És a dir, el poeta no busca exorcitzar els seus fantasmes escrivint versos, perquè això seria tant com esperar de l'escriptura uns efectes taumatúrgics molt difícils d'aconseguir. El que fa el poeta és expressar el seu món interior, i en fer-ho, d'una manera inconscient, l'ordena, ja que li dóna una objectivitat, fins i tot, una emoció, que en un moment donat pot reconfortar, de la manera que reconforta tot gaudi estètic.Robert Cortellhttps://www.blogger.com/profile/08295903789579499064noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-56537592399414915342015-02-08T10:10:15.720+01:002015-02-08T10:10:15.720+01:00Magnífica ressenya i magnífiques fotosMagnífica ressenya i magnífiques fotosCarles Mulet Grimalthttps://www.blogger.com/profile/17369777159392370895noreply@blogger.com