tag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post4101178199109800598..comments2024-02-23T23:42:33.941+01:00Comments on Passa la vida: «Senglar»: un poema inèditMaria Josep Escrivàhttp://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-5798086303929806252017-02-16T23:15:38.371+01:002017-02-16T23:15:38.371+01:00Me'n puc fer càrrec, benvolguda Imma. I crec q...Me'n puc fer càrrec, benvolguda Imma. I crec que no devem anar massa desencaminades si pensem que ser senglar (que és com dir sortir d'un mateix, vaja...) és la salvació de mitja humanitat. Almenys d'aquella part d'humanitat que té dos dits de consciència i algun més de sensibilitat. Per a bé i per a mal, amiga. Posem en pràctica el "mode senglar", sempre que ho necessitem, sí?<br /><br />Una abraçada, i gràcies a tu per fer-te sentir.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-73448583937855543192017-02-16T22:45:18.887+01:002017-02-16T22:45:18.887+01:00Ser senglar de vegades,és per a mi una salvació.
G...Ser senglar de vegades,és per a mi una salvació.<br />Gràcies per compartir.Abraçada.Imma Máñezhttps://www.blogger.com/profile/08549125512361585785noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-74954199470472735862017-02-16T15:43:51.169+01:002017-02-16T15:43:51.169+01:00M'agrada molt l'expressivitat i la interio...M'agrada molt l'expressivitat i la interioritat artística de Nogueroles. Llàstima que ens siga tan escàpol!<br /><br />Per a bé i per a mal, allò que escric és com una espècie de reacció orgànica després d'un impuls, d'una vivència o d'un sotrac emocional. Per tant, potser tens raó en allò de resultar "versemblant". <br /><br />Gràcies per les teues paraules. Una abraçada. Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-71739075500699531692017-02-16T14:56:22.842+01:002017-02-16T14:56:22.842+01:00Al meu parer, no hi ha solució per a l'"o...Al meu parer, no hi ha solució per a l'"ofec mental", com tu en dius de manera molt encertada, que no passe per un mateix. De totes maneres, una bona xarrera acompanyada d'un bon passeig és una teràpia física i psicològica magnífica. No és la panacea, però ajuda a alliberar ofecs, a escampar boires i a desentumir les cames. Tu ja ho saps, no? I que és un esport que, sempre que es pot, m'encanta compartir :)<br /><br />Els mots, l'escriptura, la poesia és una escletxa en aquesta "closca" o "presó" que som nosaltres mateixos. La muntanya (agafa-t'ho en el sentit recte i en el metafòric) n'és una altra.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-31027424027596554662017-02-16T12:08:52.445+01:002017-02-16T12:08:52.445+01:00Fas que resulte versemblant i ens posem dins la te...Fas que resulte versemblant i ens posem dins la teua pell per sentir els pensaments, la inquietud i l'esperança guaitant al fons.<br />Magnífica il·lustració de Nogueroles. Un goig llegir-te i veure la imatge.<br />JoanJoan Iborrahttps://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-89317740238985584432017-02-16T08:58:46.227+01:002017-02-16T08:58:46.227+01:00Tu parles d'ofec a les cames i de passejos, jo...Tu parles d'ofec a les cames i de passejos, jo trucaré amb l'ofec mental i de recerca d'algú amb qui xarrar. L'u és físic, l'altre psicològic: tots dos moltes voltes aboquen a la solitud i la solució no és reeixida del tot.<br /><br />Perquè en el primer cas, en el text, la veu s'acovardeix i recula i tot es recobreix d'ombres; perquè en el segon la veu s'acovardeix més encara engolint-se en la closca pròpia i esdevé presó.dospoalshttps://www.blogger.com/profile/10435014143052788351noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-45358055155788802762017-02-15T23:17:28.186+01:002017-02-15T23:17:28.186+01:00Recorde que una vegada parlàvem tu i jo de com s&#...Recorde que una vegada parlàvem tu i jo de com s'estava (o estàvem) alterant els hàbits de comportament dels senglars, arran, crec, d'un animal que va atacar una persona pel terme d'Ondara. Jo hi parle en clau metafòrica, però aprofitant, realment, la proliferació de l'animal. T'he de reconèixer que va haver-hi un moment en què arribava a sentir les petjades que se m'acostaven.<br /><br />M'agrada molt tenir l'al·licient de poder veure una pel·lícula quan algú de la meua confiança la té en bona consideració. És motivador. <br /><br />He començat una sèrie de petits textos d'aquest estil, entre la prosa poètica, l'apunt d'impressions, de caràcter entre existencial i 'experiencial'... Més o menys. De moment és un exercici que va adquirint forma. A veure on anirà a parar.<br /><br />Salut! I gràcies per l'aportació.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4147303529223854521.post-24600533547653162392017-02-15T21:53:30.645+01:002017-02-15T21:53:30.645+01:00Just ahir a Xaló parlava a un taller amb ramaders ...Just ahir a Xaló parlava a un taller amb ramaders i caçadors sobre l'empremta dels senglars en els nostres boscos i senderes. I ara entre al teu blog i veig que en parles en clau poètica i narrativa alhora. I damunt tan bé, i tan bell. M'has fet recordar una de les meues pel.lis favorites: La princesa Mononoke, de Miyazaki. Un passat on els senglars i els humans intercanviaven humanitat i misteris. Energètic microrelat!Jovi Lozano-Seserhttps://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com